Deu anys després del Fòrum. Un balanç urbanístic

Aquest text pretén fer un balanç del que va significar l’“operació Fòrum” pel que fa a les estratègies i els impactes urbanístics, intentant anar més enllà de la crítica fàcil del que va ser el seu invent o ficció programàtica. I és que si ens remuntem a l’origen urbanístic de la proposta, la necessitat i la pertinència d’actuar en un àmbit de ciutat que fins aleshores era un racó oblidat i maltractat és inqüestionable. Ara bé, l’explicació de l’evident desavinença existent entre ciutadania i l’espai Fòrum podria respondre al fet que el procés de transformació es va construir sobre dos conceptes urbanístics, al meu entendre, erronis. Continua llegint

Com pot l’ “urbanisme tàctic” canviar el planejament oficial?

Malgrat l’ús especulatiu al que molts cops ha servit els darrers anys, l’urbanisme té com a objectiu millorar l’hàbitat de les persones. Però sovint el cost de les intervencions relacionades amb aquesta disciplina pot ser prohibitiu per la majoria d’administracions. Una solució tradicional ha estat la d’utilitzar estratègies de planejament amb horitzons a llarg termini, però aquestes poden dificultar una resposta ràpida als canvis socials i econòmics. En la última dècada hi ha hagut una explosió d’intervencions iniciades per la ciutadania, el que alguns acadèmics anglòfons anomenen “tactical urbanism”. Parlem de projectes amb diferents actors que s’agrupen per realitzar intervencions de petita escala, baix cost i sovint temporals per millorar un barri (Pfeifer, 2013). Aquestes iniciatives també s’han intentat replicar, incorporar o incentivar des de les administracions públiques, no sempre amb els mateixos resultats. Continua llegint

Gestión Aeroportuaria (VII): Del ‘hub’ al ‘gateway’

Si miramos atrás unos pocos años, el debate sobre la falta de vuelos intercontinentales en Barcelona se construía entorno al concepto hub. Hoy, el anhelo de poder viajar a destinos lejanos sigue presente, pero oímos poco la palabra hub. Quizá sea por el fracaso de sueños como el de Spanair, o porque se ha comprendido que desarrollar un hub no es tan sencillo ni rápido y, lo más importante, se ha comprendido que hoy hay otras vías para conseguir vuelos intercontinentales. Entones, puede que el concepto hub no responda a los tiempos actuales ni al perfil de Barcelona. Vayamos por partes.

Continua llegint

Entre la excepcionalidad y la informalidad: apuntes para un urbanismo posburbuja

Introducción

El colapso de la burbuja inmobiliaria y la posterior crisis económica parecieron poner fin al modelo urbano expansivo experimentado en España. Entonces parecían evidentes sus efectos territoriales, económicos y sociales. En ese momento, surgió el debate sobre la necesidad de definir un nuevo modelo de urbanismo, con una menor dependencia de los rendimientos del suelo y su plusvalía, y capaz de transformar los mecanismos orientados a la extensión de la urbanización en nuevos instrumentos que permitiesen desarrollar la regeneración y rehabilitación en suelo construido. Hasta el momento, las respuestas a este nuevo escenario han seguido, a nuestro entender, caminos estériles para un cambio integral, si bien con consecuencias muy diferentes. A nivel institucional, las normativas urbanísticas posburbuja agravan un modelo de transformación sustentado sobre la obtención de plusvalías del suelo meramente especulativas con proyectos que nada tienen que ver con una hipotética estrategia territorial o urbana; proyectos que en su mayor parte son controlados por los agentes del mercado financiero, sin relación con una economía productiva. A nivel no institucional, por otro lado, han surgido nuevas prácticas como respuesta a la crisis. Estas se caracterizan por intervenir en la ciudad consolidada, muchas veces de manera precaria, a veces temporal, y con conceptos como colaboración, autogestión o co-creación en el eje central de los proyectos. Aún así, y a pesar del potencial de muchas de estas propuestas, este urbanismo informal no consigue confrontarse a los instrumentos formales de producción de la ciudad que siguen girando entorno a la apropiación de las plusvalías del suelo. Con este artículo pretendemos volver a poner en el centro del debate del urbanismo algunos conceptos que se han difuminado a lo largo de estas últimas décadas de bonanza y que, a nuestro entender, sirven no sólo para comprender qué ha sucedido sino también para recuperar no-tan-nuevas propuestas.

Continua llegint

L’impost sobre els habitatges buits: més ombres que avenços en el Dret a l’habitatge

Fa pocs dies el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, anunciava el desenvolupament de l’avantprojecte de Llei per multar aquells habitatges buits propietat de les entitats financeres fruït del pacte de governabilitat amb ERC. Segons el Govern, l’impost afectarà com a mínim 15.000 pisos en mans d’entitats financeres en els 70 municipis amb major demanda d’habitatge. Es preveu que l’Avantprojecte de Llei comenci el seu tràmit parlamentari a principis d’estiu perquè l’impost es pugui a aplicar al llarg de 2015.

Per altra banda, aquest impost ve després de que més de 75 ajuntaments aprovessin mocions en els plens municipals per gravar el mateix concepte a partir d’una iniciativa per part de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i promoguda en els propis plens per diferents grups d’esquerres.

Continua llegint

Algunes idees sobre turisme i ciutat [cat/cast]

[Enlace directo a la versión en castellano]

Per tal de contribuir al diàleg “Turisme: risc o oportunitat” que s’està duent a terme en el marc del Forum 2.012 Catalunya 21, m’agradaria compartir algunes reflexions sobre la relació entre el turisme i la ciutat. Les idees es deriven d’un text publicat fa uns mesos aquí. No obstant, donat que el text original té un caràcter vivencial i està escrit en primera persona, presento a continuació una síntesi estructurada de les idees força que contenia el relat i que em semblen molt oportunes per enriquir el debat. Les idees, que volen desenfocar l’excessiva responsabilitat atribuïda als turistes i posar l’èmfasi en el rol del sector públic,  estan basades en reflexions sobre i des de Barcelona però en certa mesura proposa qüestions extrapolables a altres ciutats. Continua llegint