Les transformacions dels usos industrials i el barri del Rec

El barri del Rec d’Igualada, situat entre les antigues muralles medievals de la ciutat i el riu Anoia, és un espai d’antiga industrialització que comença a adquirir força importància vers l’activitat adobera a partir del s XVIII (1).

Pel barri transcorre una sèquia (o rec) d’uns 3 km de llarg que originàriament proporcionava aigua l’antic molí de l’Abadia. Aviat, els usos d’horta i els relacionats amb la transformació de la pell es van beneficiar de l’aigua que transportava el rec (1). Els usos i les construccions que es van localitzar de manera lineal al llarg de la sèquia van anar conformant un àmbit estret i allargat.

Continua llegint

LLegamos a las instituciones… y ahora toca transformarlas. Pistas teóricas sobre el cambio institucional

Intervención “La innovación como cambio institucional” en el curso CUIMPB sobre Innovación Social y Políticas Urbanas, 13 y 14 de octubre en Barcelona

Enfocaré mi presentación intentando abrir la caja negra que se sitúa entre la innovación social y las políticas urbanas. Así, me centraré básicamente en el concepto de cambio institucional y en dos teorías que nos pueden ayudar a entenderlo y a analizarlo: una que se ocupa de explicar el cambio de políticas (la Advocacy Coalition Framework) y la otra que se ocupa precisamente del poco explorado campo del “cambio institucional gradual”.

Continua llegint

No sólo de gentrificación vive la geografía radical

The question was never to get away from facts but closer to them, not fighting empiricism but, on the contrary, renewing empiricism. (…). The critic is not the one who debunks, but the one who assembles. The critic is not who lifts the rugs from under the feet of the naïve believers, but the one who offers the participants arenas in which to gather. (Latour, 2004: 231-246)

Introducción

Creemos importante aprovechar este coloquio para repensar algunas de las intuiciones que han impregnado los posicionamientos críticos y radicales de los estudios urbanos entorno al concepto de la gentrificación. Nos referimos, fundamentalmente, a las asunciones ontológicas y epistemológicas que han tendido a concebir este fenómeno urbano como un contenedor de algo más; un algo más, que siempre se encuentra encerrado en una distribución de los posibles dada de antemano; y en la que cualquier tipo de movimiento o conflicto se encuentra contenido en los límites de un conjunto de alternativas preconcebidas. Por decirlo con otras palabras, estaríamos hablando de una idea de conflicto urbano que nos conduciría a documentar, denunciar y resistir las determinaciones económicas y políticas del neoliberalismo, en lugar de propiciar bifurcaciones y aperturas imprevisibles que, ajenas a los términos de una dinámica preconcebida, se orientaran hacia un horizonte no dado.

Continua llegint

Què fem amb els Consells de Barri?

Qui hagi anat algun cop a un Consell de Barri de Barcelona, de segur que no ha quedat indiferent. Aquest espai de participació institucional és objecte d’una critica generalitzada, però no se n’ha fet una anàlisi minuciosa, fins ara. Des de l’observació participant aquest article presenta una mirada crítica i propositiva perquè els consells de barri passin de ser un espai merament informatiu i de queixes veïnals a un espai pedagògic de construcció de ciutadania. Un repte que els nous governs han d’afrontar.

Continua llegint

Beyond Heathrow – what the UK Airports Commission missed out

This article was originally published on The Conversation.
Read the original article.

After almost three years of work involving around £20m, the UK Airports Commission chaired by economist Sir Howard Davies published its final report. After the evaluation, the commission made a “clear and unanimous” conclusion that a third runway at Heathrow should be built to increase UK airport capacity.

Continua llegint

Desmuntant Airbnb. Apunts crítics sobre el cas de Barcelona

[article publicat originalment al Tot Inclòs, Estiu 2015]

[Nota de l’autor sobre les declaracions publicades a 02B]

L’anomenada economia col·laborativa, emergida abruptament en els darrers anys, es ven a sí mateixa com un nou paradigma econòmic basat en la revalorització de béns en desús i la facilitat de connectar usuaris i clients potencials arreu del món. Una proposta que, segons els seus valedors, elimina intermediaris, fomenta la reutilització i l’optimització dels recursos i crea comunitats de consum al marge dels models de mercats tradicional. El sector dels allotjaments turístics és un dels àmbits amb major presència d’aquesta nova manera de fer que, tanmateix, es concreta en pràctiques ben diferents: des de cedir gratuïtament un sofà, a intercanviar la llar de forma simultània fins al lloguer temporal de béns immobiliaris. Continua llegint