Controvèrsies al voltant dels allotjaments turístics. El cas de Gràcia

Presento a continuació la transcripció ampliada de la ponència de l’Audiència Veïnal sobre Turisme organitzada per la Plataforma “Gràcia on Vas?” el passat 11 d’abril a la Plaça del Sol en la que se’m va convidar a parlar de les controvèrsies al voltant dels allotjaments turístics però en la que em vaig permetre obrir l’espectre per incloure a unes reflexions preliminars sobre el turisme a Gràcia. Continua llegint

Gestión Aeroportuaria (VIII): “Aena: Cash cow”

Bank of America redujo en febrero su participación en Aena desde el 3,9% al 2,3%. Sin embargo, la semana pasada la ha aumentado hasta el 4,65%. Se convierte así en el tercer accionista, detrás de la empresa pública Enaire (51%) y TCI (7,7%); seguido de HSBC (3,2%), Morgan Stanley (2,2%) y Fidelity International (1,3%). La privatización de Aena ha atraído a inversores sin interés en influenciar la gestión y con claros intereses para extraer el máximo beneficio de la compañía, ya sea mediante dividendos o especulación. Continua llegint

Crítica a la Barcelona Autosuficient (I)

En els darrers anys, quan es parla de sostenibilitat ambiental a les ciutats, s’hi vinculen molt sovint conceptes com el de Smart City o Autosuficiència. En el cas de Barcelona, aquests dos conceptes estan especialment presents en el disseny de les polítiques públiques urbanes. Aquest és el primer post d’una sèrie que vol analitzar els límits transformadors del concepte d’autosuficiència. Primer, es fa una aproximació a les causes de la crisi ecològica, les seves alternatives i com es vincula l’estratègia d’una Barcelona autosuficient. En un segon post s’exploraran els límits del concepte mitjançant alguns exemples i una sèrie de càlculs bàsics.

Continua llegint

Tú a Boston y yo a Airbnb. Un análisis urbanístico de Barcelona

Este pretende ser el primero de una serie de textos sobre el impacto de Airbnb en Barcelona desde una perspectiva urbana crítica. A través del trabajo empírico de datos se analizará la situación actual en clave espacial y en relación a los instrumentos urbanísticos que regulan la actividad. Intentaré poner en cuestión algunas de las afirmaciones que están minando la opinión pública. Lo que pretendo aquí es evidenciar que debajo de esa pátina de buenrollismo colaborativo, de confianza y de vidas compartidas; existen unos costes sociales, unas externalidades y unos dispositivos de control de los que se habla muy poco y que tienen el origen en su carácter urbano.

Continua llegint

Deu anys després del Fòrum. Un balanç urbanístic

Aquest text pretén fer un balanç del que va significar l’“operació Fòrum” pel que fa a les estratègies i els impactes urbanístics, intentant anar més enllà de la crítica fàcil del que va ser el seu invent o ficció programàtica. I és que si ens remuntem a l’origen urbanístic de la proposta, la necessitat i la pertinència d’actuar en un àmbit de ciutat que fins aleshores era un racó oblidat i maltractat és inqüestionable. Ara bé, l’explicació de l’evident desavinença existent entre ciutadania i l’espai Fòrum podria respondre al fet que el procés de transformació es va construir sobre dos conceptes urbanístics, al meu entendre, erronis. Continua llegint

Com pot l’ “urbanisme tàctic” canviar el planejament oficial?

Malgrat l’ús especulatiu al que molts cops ha servit els darrers anys, l’urbanisme té com a objectiu millorar l’hàbitat de les persones. Però sovint el cost de les intervencions relacionades amb aquesta disciplina pot ser prohibitiu per la majoria d’administracions. Una solució tradicional ha estat la d’utilitzar estratègies de planejament amb horitzons a llarg termini, però aquestes poden dificultar una resposta ràpida als canvis socials i econòmics. En la última dècada hi ha hagut una explosió d’intervencions iniciades per la ciutadania, el que alguns acadèmics anglòfons anomenen “tactical urbanism”. Parlem de projectes amb diferents actors que s’agrupen per realitzar intervencions de petita escala, baix cost i sovint temporals per millorar un barri (Pfeifer, 2013). Aquestes iniciatives també s’han intentat replicar, incorporar o incentivar des de les administracions públiques, no sempre amb els mateixos resultats. Continua llegint