Twitter com a fenomen urbà

El divendres passat va ser #twitterencatala la nova acció col·lectiva dins de la xarxa social  de microblogging que amb menys de cinc anys ja ha aconseguit més de 200 milions d’usuaris.  Sigui utilitzat per a accions de protesta, com a espai d’expressió, com a eina d’intercanvi, com a màrketing personal o bé per practicar simple voyarisme, Twitter s’està configurant com un nou espai públic genuïnament urbà. I no és una tecnologia urbana tant sols perquè compleix les tres característiques bàsiques que Louis Wirth va identificar específicament en les grans ciutats  -gran nombre de població, l’heterogeneïtat social i densitat- , sinó perquè Twitter es diferencia d’altres xarxes socials virtuals que també complirien aquests requisits.

En contraposició a Facebook, Google + o d’altres xarxes socials, a Twitter no és requisit donar la teu nom real.  De la mateixa forma que quan caminem pel carrer no anem amb les nostres credencials al pit, quan ens hi donem d’alta podem adoptar la identitat que més ens convingui. I si no ens agrada podem crear-ne una altre, o bé tenir-ne de múltiples, a gust de l’usuari. La privacitat no és un problema perquè gairebé no existeix. Des de George Simmel fins a Richard Sennet, la particularitat de la vida en la ciutat s’ha entès com a resultat de la comunió d’estranys que s’hi apleguen. No són amics. Són amics, coneguts i, sobretot, desconeguts amb el qual s’hi mantenen relacions, esporàdiques o continuades,  basades en l’interès.

La mitjana d’amistats a Facebook es situa al voltant de 130, un nombre semblant al de les tribus o les companyies militars, al ser un número prou gran de persones per permetre especialització però també per facilitar-ne la coneixença de tots els membres.  Sabent que simplifico, se’m fa inevitable evocar la diferenciació  de Tönnies entre la comunitat (llaços emocionals o efectius)  i l’associació (llaços arbitraris o racionals) com a formes diferents de sociabilitat en constant tensió. A Twitter es formen associacions estables d’usuaris a qui sols seguir, però alhora són canviants (follow, unfollow) i constantment plenes d’esporàdics invitats (RT: @). Si bé a qualsevol xarxa social virtual les distàncies geogràfiques s’han extingit (o bé transformades per l’ús idiomàtic), també ho han estat les distàncies socials.  Independentment del teu estatus social, en qualsevol moment et poden parar pel carrer per dirigir-te 140 caràcters o bé per presentar-te a algú. Tampoc es basa en el coneixement personal previ sinó en la teva reputació, les teves connexions i/o el teu interès (enginy, humor, contingut, novetat, etc.) desenvolupat dintre o fora de la xarxa.

Si bé el carrer, la plaça i l’encontre cara a cara mai podran ser substituïts per les innovacions tecnològiques,  l’entremat de webs, blocs, xarxes socials i sobretot eines com Twitter estant configurant una nou espai públic urbà basat en la cooperació social autogestionada. La igualtat i llibertat en l’accés, així com el manteniment de la neutralitat en la xarxa, marcaran la seva qualitat democràtica. Però això ja és tema d’un altre post.

Marc Martí-Costa

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s