Un buit de planta més set. La Custòdia Urbana (I)

Al mes de febrer els veïns de la Salut de Gràcia vam presenciar atònits  l’enderrocament de la casa Morera, annexa a l’ermita de la Mare de Déu de la Salut. De ben poc serviren els reclams alertant del valor patrimonial de l’edifici en el darrer i estèril consell de barri. L’ex-regidor del districte, Guillem Espriu, al·legà que el sòl era de titularitat privada i que el cas estava fora de les seves  competències. Però el cert és que l’edifici en qüestió està inclòs en el catàleg de patrimoni arquitectònic i vetllar-lo és (o era) competència de l’ajuntament com també ho és (o era) l’ordre de demolició obviant la normativa, que obliga a conservar la façana de les construccions protegides amb la categoria C. La titularitat del sòl pot ser privada però l’impacte generat en el paisatge no ho és com tampoc ho és la pèrdua de patrimoni històric al a ciutat.

A dia d’avui, allà on hi havia un edifici imponent de mitjans del s.XIX, hi trobem quatre tanques publicitàries que envolten el perímetre, una ermita desemparada, un garatge tapiat i un solar que ja ha tingut temps de ser okupat i desallotjat. El panorama, 7 mesos després, continua essent el mateix que el dia després de la demolició i no hi ha cap indici que faci entreveure el començament de les activitats constructives. Al contrari, tot fa pensar que ens trobem davant d’una operació especulativa en tota regla i que el solar romandrà buit a l’espera de construir-hi un edifici de planta més 7 quan el sector immobiliari es torni a animar – si és que això succeeix algun dia.  El que ens queda als veïns és una ganivetada a la memòria històrica en forma de parets mitjaneres.

Però per si no fos prou greu, més enllà de la manca de voluntat protectora, el govern municipal va preferir un altre solar en desús – i ja en van uns quants al barri– a buscar formules imaginatives i valentes que promoguessin un ús alternatiu a l’edifici. L’ombra de l’activitat okupa al barri és allargada però això no hauria de ser excusa per demolir de forma express un edifici i menys encara si aquest forma part del catàleg patrimonial a protegir i conservar. En vista de la multiplicació de casos similars, agreujats per l’actual crisi immobiliària, cal buscar noves i no tant noves fórmules per dotar de funció els edificis que estan romanent en desús.  Sense anar més lluny, la casa Morera podria haver allotjat temporalment la llar d’infants que s’ha de posar en funcionament a l’edifici que substitueix l’escola de la Santa Matrona – just a la vorera del davant –  i que sabem avui que s’inaugurarà amb dos anys d’endarreriment segons els terminis inicials.

Parlem de renovar la funció dels edificis en desús – estiguin protegits o no – amb previsió d’estar-ho una bona temporada. Parlem de fomentar acords avalats per l’administració entre propietaris i entitats que vulguin dotar de nous usos els edificis. Parlem d’allotjar provisionalment serveis públics però també de cedir espais per activitats comunitàries de baix cost que propiciïn el manteniment de l’edifici fins el dia que el propietari el reclamés per a dur-hi a terme els seus negocis immobiliaris. Parlem de custòdia urbana, un concepte que desenvoluparem en una altra entrada d’aquesta Trama.

Albert Arias Sans

Advertisements

One response to “Un buit de planta més set. La Custòdia Urbana (I)

  1. Retroenllaç: Una eina rural per al futur urbà. La Custòdia Urbana (II) | La Trama Urbana

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s