Una eina rural per al futur urbà. La Custòdia Urbana (II)

Tal i com vam avançar en l’anterior post, ens disposem a desenvolupar el concepte de custòdia urbana, un instrument de gestió encara en construcció derivada d’una pràctica duta a terme a l’àmbit rural i forestal des de fa ja força temps, la custòdia del territori.

La custòdia del territori ha estat definida per Basora et al. (2006) com el “conjunt d’estratègies i tècniques que intenten generar la responsabilitat de propietaris i usuaris del territori en la conservació dels seus valors naturals, culturals i paisatgístics i en l’ús responsable dels seus recursos a través d’un procediment d’acord voluntari entre un propietari i una entitat de custòdia del territori en base a un dels diferents mecanismes d’acord de custòdia possibles, amb o sense base jurídica.” Idea i procediment conflueixen en un acord en el qual una entitat, grup o col·lectiu té cura del territori aliè per tal de fomentar-ne un ús de benefici col·lectiu.

Els orígens de la custòdia del territori (land stewardship, en anglès) cal cercar-los a final del segle XIX a Amèrica del Nord i a països del nord d’Europa, on s’ha anat consolidant durant els anys 80 del segle XX, sempre relacionada amb territoris amb un elevat valor naturalista. A l’estat espanyol, es reconeix la Declaració de Montesquiu (novembre de 2000) com el tret de la sortida del moviment si bé és cert que els instruments considerats en dins del concepte de custòdia del territori ja es feien servir des de final dels anys 70 del segle passat. No obstant, no ha estat fins la primera dècada del segle XXI que el moviment de la custòdia a l’Estat espanyol ha experimentat un creixement important, amb la Xarxa de Custòdia del Territori com a principal instigadora. A Catalunya, la custòdia territorial té majoritàriament una vocació naturalista i proteccionista d’espais naturals no urbans, d’espais oberts d’alt valor ecològic i paisatgístic.

La custòdia del territori gira entorn un acord entre la entitat de custòdia i el propietari de la terra, un acord que “es basa en el principi de voluntarietat, és a dir, les parts hi accedeixen sempre de forma voluntària, sense cap tipus d’imposició […] diferenciant la custòdia del territori dels mecanismes tradicionals d’obligat compliment com la declaració d’espais protegits i de classificació i catalogació urbanística de sòls.” Aquest acords són lliures i negociables entre les parts sense que hi hagi un únic model sinó tants com casos possibles. Així doncs, la voluntarietat, principi bàsic en processos de mediació, és la principal valedora de la custòdia territorial.

Per l’àmbit urbà, aquest concepte és relativament nou – que no la pràctica – i es està fortament marcat pel caràcter naturalista de la “germana gran” on la majoria dels casos es centren en espais oberts en desús per al desenvolupament d’horts urbans o espais de lleure.  L’exemple paradigmàtic a Espanya el trobem al barri de Lavapiés de Madrid amb la iniciativa Esta es un una plaza que sorgí de la reivindicació del grup Urbanacción de Madrid i la posterior conquesta d’un solar que duia anys en desús. Aquest solar va ser transformat en molt poc temps en un parc públic a través de l’acció veïnal autogestionada amb l’objectiu de generar un nou espai per a acollir activitats de lleure pel barri. Finalment, un any i mig després de la primera intervenció, es materialitzà un acord de cessió per part de l’ajuntament de Madrid.  A Catalunya també hi ha iniciatives de custòdia urbana en marxa i formalitzades amb acords públics com els casos dels horts urbans de Terrassa  (Plantem-nos) o Cardedeu (Horts Vitals) entre altres.

Hort Urbà del c/Montserrat, Terrassa.

Tanmateix, la custòdia urbana bé podria ampliar-se també a edificis, públics o privats, malgrat hi ha poques experiències etiquetades com a tal. La recent cessió del Bloc11 a Can Batlló és segurament l’exemple més esclaridor de la custòdia. Una nau d’aquest recinte industrial del districte de Sants-Montjuïc, que porta 35 anys en desús, ha estat cedida les entitats de la plataforma “Recuperem Can Batlló” per al seu ús comunitari. Aquest cas ens evidencia que la custòdia urbana pot transcendir els espais oberts per conquerir també edificis i locals per al desenvolupament d’activitats comunitàries i ho pot fer seguint els mateixos principis i instruments que als espais naturals.

La custòdia urbana tracta de proposar pràctiques socials per l’apropiació comunitària – temporal o permanent – d’espais i edificis urbans, siguin de titularitat pública o privada, per dotar d’un ús que aporti un benefici col·lectiu i que alhora serveixi per mantenir aquest espai o edifici en bon estat de conservació. La custòdia urbana com a pràctica mediadora entre propietari i usufructuari potencial posa en joc espais i edificis en desús a canvi del seu manteniment i protecció. Parlem d’edificis o de solars els propietaris dels quals no troben sortida al mercat donades les característiques del mercat, bé per la manca de solvència de la demanda, bé per la inadequació de la tipologia edificatòria – especial menció als edificis industrials o les cases unifamiliars grans del centre de la ciutat -, bé perquè prefereixen especular amb el seu valor per tal de treure un major profit econòmic més endavant en el temps.

La custòdia urbana, com a pràctica urbanística, pot tenir una gran incidència en la revitalització de les ciutats que veuen créixer cada dia el nombre d’edificis i solars en desús. En el moment actual on l’activitat constructora i immobiliària roman aturada donada la crisi econòmica del sector i la manca de solvència de la demanda, la custòdia podria presentar-se com una alternativa a l’abandonament – i conseqüent malmesa – d’edificis i solars desocupats per protegir el valor patrimonial i, alhora, millorar la qualitat urbana en la seva totalitat. Una pràctica que, malgrat la manca de bagatge i estructures de suport en l’àmbit urbà, podria jugar un paper clau per la salvaguarda del patrimoni i el paisatge cercant el benefici col·lectiu a través d’interessos compartits.

Albert Arias Sans

Referències:

Basora Roca, Xavier et al (2006). Custodia del territorio en la práctica. Manual de introducción a una nueva estrategia participativa de conservación de la naturaleza y el paisaje. Barcelona: Fundación Territori i Paisatge – Obra Social Caixa Catalunya, Xarxa de Custòdia del Territori.

Per a més informació podeu visitar:

http://custodiaurbana.wordpress.com

http://www.custodiaterritori.org

http://urbanomnibus.net/2009/03/who-takes-care-of-new-york/

Anuncis

5 responses to “Una eina rural per al futur urbà. La Custòdia Urbana (II)

  1. Aniria bé relacionar la custòdia amb els serveis ecosistèmics i la seva posada en valor:
    http://newscaster.ikuna.com/62_catalunya/1286083_el-riu-llobregat-proporciona-de-forma-natural-1.200-milions-d-euros-anuals.html

  2. De ben segur que es podria relacionar. Molt interessant el concepte de serveis ecosistèmics. Quantificar econòmicament el valor dels espais naturals, l’ecosistema i el paisatge pot ajudar a justificar certes intervencions més enllà de la renta.
    A la ciutat també ho podria ser a mode de l’oferta urbana generada, sens dubte.
    Salutacions,
    Albert

  3. Retroenllaç: Huertos urbanos: repensando la ciudad y la alimentación | La Trama Urbana

  4. Retroenllaç: Changing cities

  5. Retroenllaç: El Rec d’En Manel: Així sí | La Trama Urbana

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s