Política turística (I): Els creuers a Barcelona, més enllà dels valors absoluts

El creixent nombre de creuers i creueristes a Barcelona han convertit el seu port en un dels líders mundial pel que fa a aquest tipus de tràfic. Certament, tal i com mostra la primera figura, les xifres són espectaculars; de fet, la progressió en el nombre de passatgers no sembla que hagi petit els efectes de la crisi. Segurament el creuer ha pogut convertir-se aquests anys en una alternativa de més baix cost a viatges més luxosos a terres més llunyanes. I és que el sector dels creuers a estat hàbil a l’hora d’incloure la perspectiva “low-cost” al seu ventall de productes, tradicionalment de caire més elitista.

Font: Autoritat Portuària de Barcelona.

Posicionar-se com un dels ports més importants del món en termes de creuers té importants beneficis per a la ciutat. Per exemple: en primer lloc, posiciona la ciutat mapa i l’ajuda a escalar posicions en els rànkings de competició urbana; en segon lloc, fa de motor d’altres sectors, en aquest sentit, el turisme de creuers no només proporciona llocs de treball directes (p.e., a les terminals) i indirectes i induïts (p.e., al sector hoteler i restauració), sinó que també ha facilitat l’establiment d’algunes de les connexions aèries intercontinentals entre l’aeroport de Barcelona i algunes destinacions dels Estats Units.

Sovint, quan hi ha una sèrie de beneficis tan obvis i desitjats ens oblidem d’altres factors que són clau per a la ciutat i el propi sector turístic; és llavors quan les fortaleses poden derivar en amenaces. En aquest primer post apuntarem només un parell d’idees.

En primer lloc, quin és l’impacte econòmic real d’aquesta activitat per a la ciutat? Quina és la despesa que realitzen els creueristes a la ciutat? Les dades són limitades i requereixen d’una certa cuina, aquí no tenim espai per a desenvolupar-ho, però apuntarem algunes qüestions. Tot i que Barcelona és un dels ports d’embarcament més important, dels 2,3 milions de creueristes de l’any 2010, més d’un milió eren passatgers en trànsit (veure figura inferior), és a dir, no embarcaven ni desembarcaven a la ciutat sinó que ho havien fet a una altra ciutat i estaven de pas. Quan un creuer fa una escala a una ciutat només hi és unes hores i el creuerista té un temps limitat per visitar les principals atraccions de la ciutat (punt que desenvolupem més avall). A més a més, avui, gran part de la oferta de creuers és mitjançant la recepta del “all inclusive”, en altres paraules, quasi tots els serveis que el client necessita estan inclosos en el preu i dins del buc. Tot això es tradueix en un impacte econòmic relativament baix per a la ciutat, més enllà dels espais més cèntrics, les atraccions més conegudes y alguns beneficiaris concrets.

Font: Autoritat Portuària de Barcelona.

En segon lloc, una de les majors preocupacions a Barcelona respecte a l’ús que fan els turistes de la ciutat és que aquests tendeixen a concentrar-se en l’espai (en un limitat número de barris i atraccions turístiques) i en el temps (a unes franges horàries determinades), generant importants inconvenients pels residents locals. Són conegudes, per exemple, les preocupacions dels veïns de l’entorn de la Sagrada Família o els lemes “tourists you are the terrorist” o “tourists go home” que apareixen pintats a algunes parets del barri de Gràcia. Des de fa un temps, existeix un important debat sobre la necessitat de dispersar els turistes, i les atraccions que visiten, en un àmbit urbà més ampli amb l’objectiu d’evitar molèsties als veïns, frenar la transformació d’algunes zones de la ciutat en parcs temàtics (no us han preguntat mai: Excuse me, at what time opens Las Ramblas?) i repartir els beneficis del turisme d’una forma més equitativa. En aquesta línia, no podem dir que el turisme de creuers pugui ajudar a dispersar i diversificar l’oferta turística de Barcelona, tampoc a evitar que el centre segueixi essent un parc temàtic. Els creueristes disposen de poc temps a la ciutat i, com és comprensible, es dirigiran a les atraccions turístiques més destacades, cèntriques i pròximes a les terminals de creuers. Així doncs, considerant les xifres, potser, hauríem de començar a pensar cap a quins espais de la ciutat dirigim les onades de turistes que arriben, tots de cop, en un creuer (en el creuer Liberty of the Seas, per exemple, hi poden viatjar més de 4.000 passatgers) i tornen a marxar a les poques hores. Certament no és feina fàcil, doncs requereix de la intervenció de molts actors públics i privats i alhora d’emmarcar aquesta política en una política global de diversificació de l’oferta turística de la ciutat de Barcelona.

Pere Suau-Sanchez

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s