16 portes de Collserola: entre l’expectativa i l’escepticisme

Ahir hi va haver ple total a l’auditori del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya. Es presentava davant del gremi el projecte-concurs de les 16 Portes de Barcelona per ordenar els espais de connexió entre la ciutat i Collserola. Hi havia motius per l’expectació: (re)presentació del primer projecte important impulsat pel nou equip d’urbanisme i possibilitats de feina per a molts arquitectes que no passen pel millor moment.

Tres idees em van semblar interessants de la posada en escena. La primera és la sinceritat sobre la novetat del projecte. Si bé al dia de la presentació oficial Antoni Vives ho va vendre com la primera pedra del model de ciutat de CiU, Vicente Guallart va començar reconeixent el llegat: des dels plans i projectes d’Oriol Bohigas i el passeig de les Aigües fins al treball desenvolupat durant els últims anys per la delimitació dels àmbits d’intervenció. En qualsevol cas, la ordenació de tota aquesta zona de transició no deixa de ser un assumpte pendent per la ciutat.

La segona és la de presentar un projecte d’ordenació i de connexió ciutat – Collserola (parlar de “connectors naturals” em sembla una anada de l’olla) amb un grau de complexitat interessant: valorització del patrimoni natural i cultural, creació d’equipaments, espai públic, repensar la mobilitat, el paisatge, etc. on es fa obligatòria la creació d’equips pluridisciplinars. Tenint en compte la tradició urbanística d’aquesta ciutat, qualsevol iniciativa que obri el camp i empenyi als arquitectes a col·laborar amb altres professionals del territori em sembla força sana. De ben segur que la complementarietat de disciplines i  la mixtura de visions revertirà en la qualitat dels projectes. Això no va treure que la presentació del projecte es fes a la casa gran de l’arquitectura i a cop de plànol.

La tercera és la idea de sortir de l’armari amb un concurs obert a tothom, acostumats durant els últims anys a projectes massa cuinats en dependències municipals, despatxos afins o estrelletes internacionals. El coneixement precís de les àrees de d’ordenació en uns projectes on tant les idees innovadores com els detalls seran importants, serà una oportunitat pels professionals de l’urbanisme assentats a la ciutat. En un parell d’ocasions des de la taula es va posar l’accent en que el projecte buscava que hi hagués presència de diferents generacions tot i l’escepticisme palpable a la sala.

Per part del públic també hi ha dubtes sobre la transparència del concurs, la participació ciutadana i la protecció dels espais naturals del Parc de Collserola. L’ombra de les requalificacions, de transferències d’edificabilitat i de la construcció de nous habitatges segueix planant sobre el projecte en una àrea especialment sensible. Guallart va descartar per omissió el tema dels habitatges i va deixar entreveure que només es pretenien fer equipaments en les àrees que actualment ja tenien aquesta qualificació. Caldrà esperar si això realment és així i exactament què vol dir amb “equipaments”, un concepte xiclet que permet encabir-hi gairebé qualsevol cosa.

Pel que fa la participació ciutadana es va detallar que una vegada s’hagi decidit els equips guanyadors, aquests tindran sessions de treball amb les associacions de veïns dels barris afectats i l’opinió dels “Districtes” sense especificar si això volia dir convocar els consells de barri, parlar-ho en un plenari o crear comissions específiques. A part de la manca de concreció també es manifesta una participació força restringida, tant pel que fa als participants (les associacions de veïns) com pel que fa al moment de participar (la concreció dels projectes), sense que hi hagi hagut un debat previ sobre les orientacions generals o les pròpies delimitacions dels projectes. Si en els projectes concursants es demana innovació, en aquest àmbit s’entreveu ben poca. Tot i que no és motiu de sorpresa, es continua obviant com els usos, les relacions ciutadanes i les interaccions existents amb l’entorn natural aporten valor a aquestes àrees. Can Masdeu i les seves activitats són la millor porta a Collserola que hi podria haver a la Vall de Sant Genís.

En definitiva, no hi van haver grans elogis ni tampoc grans crítiques, la preocupació fonamental era com encarar un concurs tenint només tres setmanes per endavant. Sort a tothom!

Marc Martí-Costa

Anuncis

One response to “16 portes de Collserola: entre l’expectativa i l’escepticisme

  1. Però no era un concurs obert? obert als de sempre…només cal mirar les bases…1 fase i 2 fase…Ja estem com sempre….Perquè tenen tanta por a un concurs de idees obert realment? o es que els amics es podrien quedar a fora?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s