Eufòria excessiva: corredors ferroviaris “el que mucho abarca poco aprieta”

Aquells que entre nosaltres deien que no podíem aspirar a més sembla que després de la definició del nou mapa de corredors ferroviaris de mercaderies estan eufòrics. Però, realment està justificada tanta eufòria?

Allò positiu: La UE ha avalat el corredor mediterrani.

Però compte: Es defineixen un total de cinc corredors per a la península Ibèrica i com sabem: “el que mucho abarca poco aprieta”.

Un dels problemes més importants a Espanya i Catalunya respecte a la política i estratègia territorial i infraestructural ha estat la capacitat de vendre projectes faraònics com a grans avenços que ens salvaran del desastre i ens catapultaran al desenvolupament econòmic. El ciutadà mig té necessitat de creure en el progrés, en millorar, especialment en el context de dificultats actual. Per altra banda, la nostra societat civil encara té moltes herències dels anys de dictadura i acaba creien en la política faraònica, per si de cas sona la flauta. En realitat, tot plegat, eren “pelotazos” que ens han enfonsat, doncs en aquest país mai ha existit l’anàlisi cost-benefici a l’hora de transformar el territori, mai.

El mapa que va presentar ahir la Comissió Europea defineix cinc corredors a la península Ibèrica: el mediterrani (19.424 MEUR), el central (11.621 MEUR), l’atlàntic (11.699 MEUR), el cantàbric-mediterrani (13.168 MEUR) i l’atlàntic-mediterrani (6.025 MEUR) (veure mapa). L’únic que no apareix és el corredor de la travessia central pirinenca. Respecte a aquest corredor, Sim Kallas, Comisari Europeu de Transports, ho va dir clar: “No és un projecte massa realista”. La següent pregunta que ens hauríem de fer és la següent: És realista la construcció de cinc corredors que impliquen una inversió de 61.937 MEUR (dels quals només entorn a un 20% seran finançats per la UE) tenint en compte que ha quedat més que provat que el model faraònic immobiliari i infraestructural només porta a la fallida econòmica a llarg termini? No havíem dit que era necessari canviar de model de desenvolupament econòmic? Sembla que no canviem de model, hi ha qui parla de que el nou mapa respon “al café para todos”, però segurament el més important és que el mapa representa l’expressió: “el que mucho abarca poco aprieta”.

Així doncs, les claus ara són, per una banda, saber quina serà la priorització de les inversions per als cinc corredors i, per altra banda, saber d’on sortiran el 80% dels 61.937 MEUR que no aporta la UE. Es diu que el que no pugui assumir l’Estat ho assumiran inversors privats. Potser haurem de fer el petit recordatori: les empreses no són l’Estat i demanaran, de forma totalment legítima, tenir una contraprestació econòmica en un termini relativament curt. Això voldrà dir que operar sobre aquests corredors portarà associades taxes i costos operatius que podrien encarir l’ús d’aquests corredors i la seva competitivitat. No ens oblidem tampoc de quin és el sentit principal d’aquest tipus de corredors, els quals perden la major part del seu sentit si no es connecten als grans ports marítims de càrrega (veure post anterior sobre les cadenes de valor). Esperem que això sigui la referència a l’hora de prioritzar les inversions.

La ciutadania no només vol eufòria i tenir notícies positives entre la negativitat de la crisi, també ha demostrat voler un canvi de model: Per exemple, fa dues setmanes Jordi Évole al programa Salvados de La Sexta va col·locar el hashtag #cuandoeramosricos com a segon trending-topic mundial. Algú n’ha pres nota?

Pere Suau-Sanchez

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s