Xarxa, territori i moviment. La política escalar de la indignació

L’organització en xarxa del 15M i l’ús de les xarxes socials virtuals no són el mateix tot i que es retroalimentin. L’organització en xarxa no és una novetat, en general els moviments socials es caracteritzen per la seva horitzontalitat i l’enxarxament d’individus i de col·lectius en les seves formes d’organització i d’acció. Tanmateix, l’ús de les xarxes socials virtuals i d’eines col·laboratives és una de les característiques definitòries de les mobilitzacions que estem vivint actualment, però ho és fonamentalment com a conseqüència de la pròpia forma organitzativa dels moviments socials i no de l’impacte de les TIC, si bé ha accelerat ritmes i ha permès superar barreres comunicatives. És a dir, com que els moviments ja tenien aquest ADN d’obertura, d’horitzontalitat, de cooperació i de descentralització, estaven millor preparats per treure un millor partit d’unes eines tecnològiques poc costoses, cosa que partits o grans sindicats, amb estructures més rígides, tot just estan aprenent a utilitzar-les.

Si el paradigma de la xarxa ens és útil per explicar l’organització i l’evolució del moviment 15M, la seva complexitat no es pot entendre sense una anàlisi territorial i escalar. Aquesta xarxa, formada per grups i persones de tot el món, està també territorialitzada essent les ciutats els principals nodes, el que mostra també el nou rol que les ciutats han anat prenent en les últimes dècades dintre l’escenari internacional. A l’inici del moviment es va donar una descentralització de les places centrals als barris , ara, s’estan experimentant nous espais i formes de coordinació interterritorials en l’àmbit de la ciutat. Durant aquest temps s’han anat succeint diferents marxes, com les de Madrid i Brusel.les que marquen la centralitat estatal i el salt Europeu. La creació de comissions internacionals a Barcelona i Madrid, la realització de trobades com Barcelona Hub Meeting amb xarxes d’arreu, la convocatòria internacional d’Occupy Wall Street del 17 de setembre  i del 15 d’octubre són diferents estratègies de la política escalar d’un moviment de resposta, plural i divers, a la crisi capitalista i a la manca de legitimitat democràtica dels estats i de les estructures supranacionals.

Sense que això suposi una completa ruptura, implica una profunda reconfiguració de la política escalar del cicle de lluites més proper que va representar el moviment alterglobalitzador, basat en contracimeres (Seattle, Génova, Barcelona, Goteborg, etc.) i posteriorment en Fòrum Socials Mundials i Fòrums Regionals i Locals (Fòrum de la Mediterrània, Fòrum Social Català, per citar-ne dos de propers). Aquests espais de confluència, força marcats per les lluites enfront les desigualtats Nord-Sud, van tenir un paper important per assenyalar els dèficits democràtics dels instruments de governança global (G-7, G-20, FMI, OMC) i el seu biaix neoliberal, però des de fa un temps les seves estructures expressen símptomes d’estancament.

El canvi polític i econòmic en les potències emergents d’Amèrica del Sud, el desenfrè del sistema financer-especulatiu, les conseqüències de la crisi especialment greus en alguns països del Nord i l’acceleració del procés de desballestament de l’Estat de Benestar a la vella europa han canviat les coordenades, les formes i també la geopolítica escalar de les mobilitzacions globals. Si abans es tendien la protesta i la confluència es concentrava en contracimeres, la tendència creixent és a la multipresència simultànea: accions al mateix temps, missatge similar, diferent espais.  La principal constatació després de la manifestació del 15 d’octubre que podem fer no és que el moviment hagi esdevingut global (segurament faltaria encara infraestructura i identitat perquè això passi), sinó que ha estat capaç d’articular millor els vincles entre diferents escales, des del barri fins al planeta passant per l’estat, tot i que en cada territori concret tingui un accent diferent.

Sobreposar l’anàlisi territorial i escalar a la perspectiva de la xarxa ens permet entendre la pluralitat de la mobilització sense haver d’estar qüestionant-nos si Ocuppy Wall Street és o no part del moviment 15M. També ens permet saber on es creen les identitats mobilitzadores, ordenar millor problemes, recursos, objectius i buscar-ne les seves articulacions escalars. No és tenir una agenda global el que determina el cert èxit del 15 d’octubre sinó la seva capacitat de coordinar accions i d’explicar aquestes articulacions, és a dir, com el sistema financer global acaba afectant de forma negativa a la vida de les persones i el seu entorn més proper i com els mecanismes democràtics d’intermediació existents són fins el moment incapaços de donar-hi resposta.

Marc Martí-Costa

Advertisements

One response to “Xarxa, territori i moviment. La política escalar de la indignació

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s