L’atzucac de la baixa densitat

La setmana passada la Diputació de Barcelona presentava Estratègies vers la ciutat de baixa densitat: de la contenció a la gestió, un recull de diversos articles sobre la gestió de la ciutat de baixa densitat sota la coordinació de Francesc Muñoz. Aquesta obra és, en gran part, el resultat de les ponències i participacions realitzades durant el curs “Estratègies i polítiques per gestionar la baixa densitat” realitzat pel CUIMP i el Centre Ernest Lluch l’any 2008. Tot plegat dóna continuïtat a la publicació La Ciudad de baja densidad (Lógicas, gestión y contención) coordinada per Francesco Indovina i publicada ara ja fa quatre anys.

Més enllà de l’anàlisi del fenomen de la urbanització dispersa i la identificació dels seus impactes territorials, el llibre té com a principal objectiu recollir experiències i estratègies de gestió d’aquesta realitat urbana; un cop ha quedat demostrada la insuficiència d’utilitzar plantejaments i instruments que s’acostumen a utilitzar en la ciutat compacte.  I és que el fenomen de la baixa densitat és (i sobretot serà) un dels reptes majúsculs de la gestió territorial del nostre país, les conseqüències i els costos del qual tant sols ara comencen a visualitzar-se. 

L’inici de la parcel·lació i l’edificació de les urbanitzacions a Catalunya es situa a l’època dels 60 i 70 en paral·lel al procés d’industrialització, al boom immobiliari, a la motorització d’una gran part de la població i a la millora de les comunicacions per carretera. Així, el 85% de les parcel·lacions d’aquest tipus d’assentament a la província de Barcelona són anteriors a 1975 (1). Durant els anys 80 majoritàriament s’aniran omplint les urbanitzacions parcel·lades existents sense crear-ne de noves. Aquest fenomen es produeix majoritàriament a l’àrea de Barcelona a mesura que s’avançava en el seu procés de metropolització i a la zona de la costa amb la construcció de residències per a estrangers i estiuejants de les principals zones urbanes del país. Aquests nous habitatges tenien un ús fonamentalment de cap de setmana o d’estiu i foren pensats i construïts per una ocupació de segona residència. Tanmateix, la manca de planificació, l’especulació i la permissivitat dels municipis cap a unes activitats que suposaven ingressos a curt termini va tenir com a conseqüència uns processos d’urbanització amb dèficits importants en el seu origen, tant pel que fa les infraestructures bàsiques (paviments, voreres, clavegueram, enllumenat, xarxes de subministrament, etc.) com pel que fa a la qualitat constructiva. Si la majoria ja van néixer amb mancances importants, aquestes s’han anat fent molt més evidents amb el pas del temps, ja sigui per la falta de manteniment o bé per la progressiva conversió de part de les cases en primeres residències. Preus més baixos que la ciutat compacte; atracció per la tranquil·litat i la proximitat amb la natura; arribada de jubilats estrangers; desconcentració de l’activitat productiva i construcció de nous centres comercials i d’oci que modifiquen les pautes d’assentament i mobilitat són alguns dels factors que expliquen aquest canvi.

Durant els anys 90 les tipologies de baixa densitat van continuar creixent de forma important a la regió metropolitana: una tercera part de l’habitatge nou entre 1987 i 2001 corresponia a la tipologia de cases aïllades i adossades (2). És important diferenciar aquestes promocions d’habitatges, a partir de planejaments que ja n’asseguren una adequada dotació de serveis amb una millor accessibilitat respecte els nuclis de població, d’aquelles urbanitzacions dels 70 que continuen omplint-se però que arrosseguen dèficits importants en equipaments i serveis, problemes d’accessibilitat i mancances en el seu manteniment. Tot i la millora en la seva qualitat, queda clar que el planejament urbanístic ha impulsat aquest tipus de creixement urbà a través bàsicament dels plans parcials. A les comarques de Girona, per exemple, des del 1979 fins el 2006 el 61% de les noves hectàrees de sòl contemplades en els plans parcials es corresponen a aquest tipus d’assentaments (3), ampliant la problemàtica a nous territoris, com per exemple a la segona línia de costa. El diner fàcil per part de molts ajuntaments, les pressions especulatives i la manca de planificació supramunicipal expliquen bona part de la història.

Així doncs, arrosseguem encara herències del període franquista i durant aquests anys de democràcia, en comptes de redreçar-ho, la pilota s’ha anat fent cada vegada més grossa. Ni contenció ni gestió. A la província de Barcelona, en l’últim estudi disponible sobre urbanitzacions a  (2006) es van identificar a la província de Barcelona 806 urbanitzacions que ocupaven 260 km2, amb aproximadament 93.500 habitatges construïts i una població potencial de 257.000 persones (5). És a dir, encara s’hi podien construir prop d’uns 100.000 habitatges nous i en totes les urbanitzacions de la província es poden arribar allotjar més de mig milió d’habitants.

Dins del fenomen de la baixa densitat hi ha realitat molt diferents: algunes són poblades per rendes altes i d’altres per rendes baixes; algunes tenen problemes d’accessibilitat i de servei bàsics mentre que d’altres tenen una qualitat més que acceptable; algunes són més disperses i/o denses que d’altres; algunes tenen més primera residència que d’altres, etc. Ara bé, totes pateixen problemes per la seva monofuncionalitat residencial, la dependència del vehicle privat i l’ús insostenible de recursos naturals i energètics. Després d’unes quantes tesis doctorals, seminaris acadèmics, tres llibres de referència i algunes novetats interessants com la llei d’urbanitzacions del 2009, tenim més clares les causes, les seves conseqüències i algunes possibles solucions.

Ara mateix, però, ens assalten un munt de qüestions: Quin creixement real han tingut les àrees durant el boom immobiliari? Quins instruments de contenció han funcionat? Quins criteris podem establir per conèixer la diversitat de situacions sota l’etiqueta de “ciutat de baixa densitat”? Més enllà de les problemàtiques territorials i mediambientals, quines són les problemàtiques socials en aquests espais? Podem parlar d’exclusió social suburbana? En quins casos? Quines politiques i experiències s’estan experimentant per millorar-ne la sostenibilitat (social, ambiental, econòmica)? La llei d’urbanitzacions tindrà continuïtat? Està tenint algun resultat? Seran les urbanitzacions amb pitjors serveis, aïllades i mal comunicades els nous guetos durant les properes dècades? Quants i quins d’aquests espais són urbanitzacions tancades? Què passa amb les construccions inacabades després de la darrera ressaca immobiliària, les urbanitzacions fantasmes?

A la Trama Urbana en seguirem parlant, segur que el nou llibre ens dóna bones pistes.

Marc Martí-Costa i Miquel Pybus Oliveras

(1) (4) Dades extretes de Barba, J. i Mercadé, M. (2007) “Diagnosis de las urbanizaciones residneciales en la provincia de Barcelona” a Indovina, F. (coord.) (2007) La ciudad de baja densidad. Lógicas, gestión y contención. Barcelona: Diputació de Barcelona. pp. 85 -96. En aquest estudi es consideren com urbanitzacions aquells teixits fonamentalment residencials, que predomina la casa aïllada unifamiliar i que són àmbits aïllats morfològica i funcionalment respecte el nucli de problació de referència.

(2) Muñoz, F. (2007) “La producción residencial de baja densidad en la provincia de Barcelona (1985-2001)” a Indovina, F. (coord.) (2007) La ciudad de baja densidad. Lógicas, gestión y contención. Barcelona: Diputació de Barcelona. pp. 51-84

(3) Valcarcel, Juli (2011) Paisatge i models urbans contemporanis. Les comarques gironines (1979-2006). Tesi doctoral defensada a la Universitat de Girona.

Advertisements

One response to “L’atzucac de la baixa densitat

  1. Passejant per moltes urbanitzacions ja es veu que tenen molts números per acabar-se convertint en guetos. Des de l’administració cal desincentivar la construcció de més urbanitzacions i potser es podria plantejar erradicar-ne algunes per fer un procés de concentració.
    Aviam si acabarem com a Nova Orleans, enderrocant cases abandonades! http://www.pbs.org/wnet/blueprintamerica/reports/shrinking-cities/video-detroit-will-encourage-its-residents-to-move/1195/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s