El futur del Parc Güell (I). Cinc motius per rebutjar-ne el tancament

L’explosió turística postolímpica [1] ha canviat de forma irreversible el caràcter d’alguns espais de la ciutat de Barcelona. El Parc Güell, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1984, s’ha consolidat com un dels símbols principals de l’imaginari turístic de la ciutat essent també un llocs més visitats. Una realitat induïda que ha provocat la sobreocupació del parc – amb 4 milions de visites l’any [2] – i el conseqüent canvi en la vida la vida urbana dels barris de l’envolten. Aquesta situació va induir l’anterior consistori a posar sobre la taula el Pla Integral d’Actuacions del Parc Güell 2010-2020 que pretenia, entre altres, regular-ne l’accés mitjançant torns, una proposta que va ser rebutjada pels veïns en els diversos instruments de consulta/participació.

Al nostre entendre, el tancament selectiu del parc no només comportaria un atac dels drets ciutadans adquirits al llarg de la història urbana recent, sinó que també provocaria greus disfuncionalitats pel parc i pels barris que l’envolten. Exposem a continuació cinc motius de caràcter sòcio-territorial amb la intenció de facilitar més arguments per desactivar el tancament del Parc Güell.

El primer motiu per rebutjar el tancament del parc té un caràcter simbòlic però que creiem crucial en el debat. El tancament del Parc Güell (PG d’ara en endavant) suposaria assentar un precedent crític per altres espais sobreocupats pel turisme a la ciutat a través de la negació del dret a l’accés de l’espai públic per part del resident, trencant la fràgil harmonia entre turista i ciutadà. Ningú pot negar que el turisme ha malmès el valor simbòlic de pertinença d’espais que una vegada foren símbols de Barcelona amb les Rambles com paradigma. Però més enllà de la pèrdua simbòlica, el que trobem aquí és la possible pèrdua d’accés real d’un espai que passaria a ser un contenidor de turistes enlloc d’un espai públic per al lleure de la ciutat. La pregunta que se’ns passa pel cap és: Què vindrà després? El Barri Gòtic? La Ciutadella? La platja?

El segon motiu per rebutjar el tancament és la consideració del parc com a espai nexe, espai de pas i espai de trobada dels barris que l’envolten. Segons dades de l’ajuntament més de mig milió de visites l’any són de residents, una xifra gens menyspreable. I és que el PG és un espai connector dels barris del Coll, la Salut, Vallcarca, el Carmel i Can Baró. Un espai que facilita l’accés de desenes d’equipaments públics [3] ubicats en els seus marges o al seu interior, tots ells amb una vinculació històrica amb el parc que, més enllà del seu valor patrimonial, és també espai de lleure i de trobada. Privar-ne l’accés seria desactivar definitivament la ja deteriorada relació entre barris.

El tercer dels motius té a veure amb la impossibilitat de discriminar l’accés al parc segons la nacionalitat o la residència. L’anterior consistori va deixar entreveure que facilitaria l’entrada als veïns i usuaris però existeixen antecedents que han creat jurisprudència i que neguen aquesta possibilitat al no poder discriminar el pas a ciutadans comunitaris [4]. Aquesta boutade no només crearia privilegis per criteris de proximitat sinó que també suposaria perdre el dret a l’accés lliure i anònim (vulnerant la intimitat) a l’espai públic, emparat per la Constitució (18.1).

El quart motiu radica en la inclusió del PG com a àmbit territorial de la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) del Parc dels Tres Turons. Aquest document, que recordem té caràcter vinculant, contempla l’accés als Tres Turons pel carrer Olot i per la Carretera del Carmel, els dos punts principals d’accés al PG. La condició pública del Parc dels Tres Turons i el valor legal dels documents bloqueja qualsevol temptativa de vet d’accés al parc urbà. A destacar la incongruència que seria reclamar un parc urbà – executant centenars de desnonaments i demolicions – per després regular-ne l’entrada.

El cinquè i últim motiu està relacionat amb els fluxos de visitants i l’impacte que tenen en les àrees on s’ubiquen les portes d’accés. I és que si es decideix tancar el parc, es traslladaria la pressió de l’interior del parc als carrers dels barris els quals no estan preparats morfològicament per suportar la pressió de les cues d’entrada sense ofegar-los. Treure pressió al parc controlant les visites suposa augmentar pressió al barri de la Salut (més encara), a la seva mobilitat rodada i a l’ocupació massiva de l’espai públic fora del parc.

Per acabar, val a dir que recentment s’ha posat en marxa la Taula de Treball del Parc Güell, un instrument participatiu que substitueix la Comissió del PG que es duia a terme en el marc del Pla de Desenvolupament Comunitari del barri de la Salut de Gràcia. Un nou espai per “abordar les accions de futur de gestió de l’espai” [5] amb la finalitat última d’intentar consensuar un nou Pla Integral d’Actuacions amb entitats i persones individuals dels dos districtes afectats, Gràcia i Horta-Guinardó, fins ara marginat en les consultes.  Celebrem la voluntat del nou consistori per redefinir el canal de participació a l’espera de constatar que el canvi no és només formal sinó profund i seriós.

Deixem les propostes per una altra entrada de La Trama Urbana, prenent com a premissa la negativa a regular l’accés del parc i afegint noves variables pel debat.

ACTUALITZACIÓ 13/01/12
La taula de treball del Parc Güell ja s’ha posat en marxa. Després d’un primer plenari obert a tothom, s’ha creat una comissió de treball (de treball sobre el treball?) on només hi són representades una quinzena d’institucions, trencant així el diàleg ampli. El 25 de novembre, la regidora del districte de Gràcia, Maite Fandos, anuncià que estan treballant per materialitzar una proposta de tancament per una àrea reduïda, aquella més visitada, insistint (encara) amb la gratuïtat d’accés per part dels residents de Barcelona sense especificar la manera.

 Albert Arias Sans

[1] Entre 1990 i 2010 s’ha passat de 1,7 a 7,1 milions l’any segons Turisme de Barcelona.

[2] Segons les dades facilitades per l’ajuntament, al Parc Güell és visitat anualment per més de 4 milions de persones, un 86% dels quals són turistes (prop de 3,5M).

[3] Comptem fins a 10 escoles de primària i/o secundaria:  Escola Baldiri i Reixach (a l’interior del Parc), Escola Reina Elisenda, Escola Virolai, Escola Turó del Cargol, Escola Bosch i Gimpera, Escola Cor-Mar, Escola Mare de Déu del Coll, Escola Montseny, Escola Cova d’en Cimany, Fundació EIR-El Niu. S’hi ubiquen també fins a 4 llars d’infants i altres equipaments com el Club Natació Catalunya, el Club de fubtol El Carmel, El club de Tennis la Salut, el Cotolengo del Pare Alegre, el Centre Cívic La Bruguera-Col o lel casal de barri de la Miranda entre altres.

[4] Les administracions nacionals, regionals i locals han no poden discriminar ciutadans europeus en l’accés a museus, jardins, monuments… Veure sentència aquí.

[5] Nota de premsa oficial de la Taula de Treball del Parc Güell aquí.

Per saber-ne més:

– Un excel·lent article sobre el Pla Integral d’Actuacions del Parc Güell el trobareu a Territori : Veure article.

– Per conèixer les reivindicacions i accions de la Coordinadora d’Entitats del Park Güell: Veure web.

Advertisements

7 responses to “El futur del Parc Güell (I). Cinc motius per rebutjar-ne el tancament

  1. me gusta,muy logrado

  2. Molt d’acord amb tot l’exposat en aquest post. Tan sols afegir l’ús pedagògic intens (a més dels esmentats) del parc per part de les escoles i instituts de l’entorn, que tenen en el PG un recurs de primer ordre per l’estudi del medi i del personatge de Gaudí.

  3. Jordi, tota la raó amb l’ús pedagògic del parc… en certa manera queda implícit però no està malament apuntar-ho, i tant.

    Salutacions!

  4. Retroenllaç: El futur del Parc Güell (II). Idees i propostes alternatives al tancament | La Trama Urbana

  5. Retroenllaç: El futur del Parc Güell (II). Idees i propostes alternatives al tancament | La Trama Urbana

  6. Retroenllaç: El futur del Parc Güell (III). Debat participatiu i document col·lectiu de propostes | La Trama Urbana

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s