El futur del Parc Güell (II). Idees i propostes alternatives al tancament

En entrades anteriors de La Trama Urbana s’exposaven els motius per rebutjar el tancament del Parc Güell. Segons l’administració municipal [1], l’actual sobreocupació del parc fa inviable la seva gestió tant pel que fa als costos de manteniment com també als problemes derivats de la massificació turística: problemes de mobilitat i de seguretat principalment.

Exposaré algunes idees força a tenir en compte a l’hora de pensar en un escenari alternatiu al tancament del parc així com també proposaré alguns mecanismes per la seva gestió amb un triple objectiu: minimitzar l’impacte de la presència turística al parc i als barris del seu voltant; crear sistemes de redistribució de la riquesa generada al parc per a la seva millora i manteniment; i recuperar el parc com a espai públic ciutadà.

La primera idea força és que la majoria dels problemes del Parc no tenen l’origen al propi parc i com a tal s’han de resoldre fora de l’àmbit estricte. Fins ara s’està pensant estrictament en l’àmbit territorial del parc però es deixen de banda àmbits territorials de major escala – barris contigus, Parc dels Tres turons, Barcelona ciutat – així com també polítiques de caràcter sectorial que transcendeixen els límits del parc com són les polítiques de promoció turística i econòmica, de mobilitat o de fiscalitat.  Si no es contempla el Parc com a part intrínseca de la ciutat, com a espai productiu i reproductiu, i només es fa com a espai delimitat, les propostes seran estèrils. Moltes de les propostes que es presenten posteriorment es recolzen en aquesta idea força.

La segona idea que és que, efectivament, hi ha moments en els quals el parc està sobreocupat i es fa molt difícil gaudir-lo. Però el principal problema no rau tant en el número total de visitants com en la seva concentració en la franja central del dia, de les 11h a les 17h/19h (hivern/estiu). Durant la resta del dia, a primera hora del matí o a darrera hora de la tarda, el parc es pot gaudir sense aglomeracions; per no parlar dels dies de temporada baixa, quan la intensitat baixa notablement.

La tercera idea força és que no s’estan tenint en compte la totalitat d’ingressos directes i indirectes generats pels visitants del parc per dotar-lo de recursos suficients pel que fa al manteniment i la seguretat. S’al·lega que el parc està essent deficitari com a recurs turístic en el seu interior però ni s’exploten de forma òptima tots els seus recursos o fonts d’ingressos ni es comptabilitzen els beneficis externs – que recauen directament en la indústria turística – a l’hora de dotar la partida de recursos per al manteniment [2] o la seguretat.

La quarta idea força, relacionat amb les veus que clamen contra la inseguretat del parc, és que són els ciutadans i usuaris locals, aquells que valoren l’espai com a parc urbà, els que poden custodiar-lo millor, fent-lo més viu i, alhora, més segur. La presència de gent al parc, sobretot a les hores i als llocs on no hi ha turistes, és bàsica per generar les dinàmiques socials i interpersonals bàsiques per mantenir al marge, de forma indirecta i natural, les activitats que generen la sensació de seguretat.

Festa d’aniversari infantil a la zona de pícnic del Parc Güell. Foto: Albert Arias

Amb tot, s’exposen tot seguit una sèrie de propostes alternatives al tancament del parc que poden ser de gran ajuda per afrontar els problemes que l’administració al·lega per justificar el tancament. Moltes d’aquestes propostes han estat àmpliament tractades en el debat del Parc Güell [3]. Les recollim aquí i afegim noves perspectives, propostes i variables amb l’objectiu d’enriquir el debat.

Les propostes presentades no segueixen un ordre de prioritat però és cert que moltes d’elles són interdependents:

Proposta 1. Creació d’una entitat gestora pública per controlar el balanç de pagaments del parc i reconduir beneficis d’activitats internes

La gestió del parc hauria de ser conduïda per una empresa pública, de caràcter gerencial, responsable de la balança pressupostària del parc, de gestionar els ingressos i les despeses però també de promoure activitats per a un retorn econòmic públic que es retorni en forma de manteniment. No està clar si s’hauria de limitar al Parc Güell o si convindria que ho fos de l’àmbit dels Tres Turons. La creació d’aquesta entitat és bàsica per a les propostes posteriors.

Proposta 2. Implementar una taxa turística de pernocta

És ben sabuda l’aversió que el lobby turístic de la ciutat té a aquesta proposta. Tanmateix, amb una bona pedagogia i especificant que una part d’aquesta taxa ajudaria al manteniment del parc com a monument obert rebaixaria de ben sergur les reticències dels visitants. Òbviament, la part proporcional de la taxa hauria de revertir directament a l’empresa gestora del parc. No insistirem més en una proposta que ha estat àmpliament debatuda, només deixar clar que els beneficis no només repercuteixen a les arques de l’administració local sinó també al dret a gaudir de l’espai públic per part dels ciutadans. Les darreres notícies insinuen la voluntat d’instaurar aquesta taxa per “promoure” l’activitat turisme, però no es parla de derivar una part al manteniment de l’oferta pública. [4]

Proposta 3. Gestionar i generar activitats productives a l’interior del parc

Per una banda, cal gestionar els ingressos que provenen de les llicències d’activitats del sector de la restauració però també caldria reclamar una part dels ingressos de les atraccions turístiques de l’interior del parc que s’assignen a entitats no responsables del manteniment del parc com són els Amics de Gaudí (Casa Museu Gaudí) i el MUHBA (la Casa del Guarda). Per altra banda, es podrien engegar activitats que generessin ingressos mitjançant activitats que ara mateix o bé no estan regulades o bé estan conduïdes per empreses privades. Com a exemple es proposa la creació d’un servei de guia propi del parc la posada en marxa del qual, a més de crear ocupació sostenible i generar ingressos que acabarien revertits al manteniment del parc, ajudaria a redistribuir el volum dels visitants a diferents llocs del parc. Per últim, es podria també regular les activitats artístiques informals al parc – música, pintura… – de forma conjunta amb els seus actors implicats. Estudiar la viabilitat i idoneïtat d’establir punts fixos on poder tocar o exposar les obres durant unes hores a canvi d’una taxa no és gens descabellat si ens remetem a la recent voluntat de regularització d’aquestes activitats pels propis afectats [4].

Proposta 4. Pla de mobilitat del parc i regulació dels fluxos

Un pla amb un triple objectiu. Per una banda, minimitzar els problemes derivats de la mobilitat rodada al parc i tractar-los de forma específica: els colls d’ampolla de la carretera del Carmel, els conflictes amb el bus turístic, amb els taxis al carrer Olot… Per altra banda, un pla que ajudi a augmentar els ingressos del parc a través dels ingressos obtinguts de l’aparcament d’autocars i cotxes ubicat a l’entrada de la Carretera del Carmel i gestionat per l’entitat pròpia del parc. Proposem que hi hagi una regulació d’horaris i tarifes d’estacionament, actualment amb preus irrisoris i sense límit de temps. Per últim, caldria veure de quina manera es limita l’accés amb transport privat al parc quan l’aparcament estigui ple. La reserva obligatòria d’aparcament els caps de setmana i durant la temporada alta ajudaria a distribuir les visites al llarg del dia i no concentrar-les en els trams centrals.

Proposta 5. Pedagogia de la visita. “Una altra experiència és possible”

Amb aquest títol tant eteri el que es proposa és que es fomenti públicament i des del sector privat la visita del parc en un rang d’hores major que l’actual, enaltint els beneficis de visitar el parc de forma alternativa. El canvi de paradigma en la oferta turística passa per canviar l’oferta però també per intentar de canviar l’experiència. Avui pots gaudir del parc amb solitud a primera i darrera hora del dia. Amb aquest canvi de pràctica no només guanyarien els propis turistes sinó que facilitaria la descongestió del parc en hores punta i eixamplaria l’horari comercial de les empreses i negocis vinculats al parc.

Proposta 6. Facilitar més vida local al parc

Cal recolzar les activitats que es duen a terme de forma espontània al parc. Facilitar l’ús de gent gran i d’infants és clau per tal que la ciutadania pugui custodiar i mantenir el parc. Cal apostar per la creació de més i millors espais educatius, espais de taller o de treball gestionats de forma comunitària,  parcel·les de jardineria o horticultura… tot plegat, aprofitant el capital humà i social ja existent (escoles, entitats, centres cívics…). També convindria reforçar els usos que no estan assumits com són els esportius i aquells relacionats amb els passejos dels gossos. Aquests, juntament amb infants i gent gran, són els principals usuaris del parc i dificultar-los la presència suposaria crear encara més buidor social a un espai prou estigmatitzat i en risc de quedar abandonat —augmentant alhora la sensació d’inseguretat— quan els turistes abandonen l’espai. Aquest punt passa irremeiablement per relacionar millor les diferents parts del parc, per il·luminar-lo millor i per facilitar-ne l’accessibilitat. Promoure el parc Güell com a lloc de trobada de la Festa Major, d’esdeveniments globals de Barcelona, promoure activitats al seu interior, promoure el parc com un espai d’unió entre els barris que l’envolten.

Aquestes propostes, sense voler ser exhaustives ni magnànimes, volen contribuir al debat sobre el del futur del parc Güell. Un debat que està essent gelosament conduït pel govern local i que no permet la dialèctica més enllà de la queixa i la protesta maniqueïsta de l’Aquí no! Hi ha solucions alternatives al tancament, solucions imaginatives que beneficien ciutadans, veïns i administració i que no suposen un estrés pel sector turístic de qualitat, al contrari. Ara només falta voluntat política per tirar-les endavant. És hora de canviar la pregunta i passar de com tancar el parc a com gestionar-lo de forma creativa pel benefici col·lectiu.

Albert Arias Sans

_________________________

[1] La regidora Maite Fandos va dir recentment que “la “voluntat política” del consistori és regular l’accés al recinte per preservar la qualitat de vida dels veïns i obtenir recursos econòmics per mantenir-lo. “Cal fer un exercici de responsabilitat perquè el cost de manteniment és elevadíssim i no podem ampliar pressuposats cada any”. La notícia a La Vanguardia aquí.

[2] Els treballadors de Parcs i Jardins han denunciat la retallada de recursos humans destinats al parc i la seva conseqüent degradació. Veure manifest aquí.

[3] La FAVB ja va fer un manifest amb algunes propostes moltes de les quals despleguem aquí.

[4] La Generalitat ha presentat recentment la proposta d’instaurar la taxa turística per tot Catalunya. Barcelona està demanant un tracte específic. Veurem com acaba. La sèrie d’articles relacionats a La Vanguardia aquí.

[5] En unes recents declaracions, les “estàtues humanes” de les Rambles han fet pública la seva voluntat de pagar una taxa per mantenir l’activitat. La noticia a El Periódico aquí.

Advertisements

5 responses to “El futur del Parc Güell (II). Idees i propostes alternatives al tancament

  1. M’agrada!!! Molt bona entrada Albert. felicitats!!!

  2. No al tancament del Park Güell!

    M’agradat molt l’article.

    Abraçada.

  3. Te lo has currado
    Saludos
    Jimmy

  4. gracies albert, per tantes bones idees possades en comu

  5. Retroenllaç: El futur del Parc Güell (III). Debat participatiu i document col·lectiu de propostes | La Trama Urbana

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s