Anoia (I): L’encaix de la Comarca de l’Anoia a l’àmbit del Penedès. De la definició territorial a la definició política

Aquest és el primer d’una sèrie d’articles sobre l’encaix de la comarca de l’Anoia dins l’àmbit del Penedès, des del punt de vista de la planificació i de l’organització del Territori.

La discussió es centra en el trencament del model establert pel Pla General Territorial de Catalunya (PGTC) per a la definició de regions, basades en relacions funcionals en el territori i en la vertebració que fan de Catalunya a partir dels sistemes urbans centrals i les polaritats urbanes, per passar a una nova definició estrictament política i que pot encaixar -o no-, amb les dinàmiques territorials que s’estableixen en el territori a partir de les relacions entre les ciutats i vil·les. Tanmateix, es posa de relleu el concepte d’interessos territorials compartits i les contradiccions que es poden generar en una regió si aquests no queden del tot clars. De fet, que la definició política d’una regió pugui no incorporar interessos territorials compartits entre algunes de les seves comarques significa una paradoxa territorial encara més importat.

Abans de començar a parlar de vegueries, comarques i àmbits de planificació, caldria fer un aclariment per diferenciar l’ordenació del territori de l’organització del territori, doncs no són la mateixa cosa. L’ordenació del territori fa referència disseny i localització dels nous creixements urbans, les infraestructures de mobilitat, la protecció dels espais oberts, els espais agrícoles, etc. Per fer-ho es redacten uns plans, que poden tenir abasts i escales diferents. Per altra banda, l’organització del territori té a veure amb l’administració dels recursos econòmics del país i del govern del territori (municipis, comarques, províncies, comunitat autònoma, etc.)

Ordenació del territori: L’àmbit funcional

Un àmbit funcional territorial (AFT) és un conjunt de comarques que el Pla General Territorial de Catalunya va agrupar segons les seves característiques territorials, principalment pel que fa a les relacions funcionals. En el mapa present en la memòria del PGTC es veu com les regions (inicialment eren 6 ja que no s’havia considerat l’Alt Pirineu) que deriven de l’estudi de les relacions funcionals en el territori, és a dir, de l’estudi de la mobilitat obligada entre capitals de comarca i municipis amb més de 5.000 habitats.

Veiem doncs com les regions es construeixen a partir de l’anàlisi d’una dinàmica territorial, i sense entrar ara a valorar si manquen aspectes o factors que ajudin a definir més concretament com es conformen les regions, es destaca que la justificació de les mateixes es fa a partir de les dinàmiques territorials. Aquest aspecte és interessant ja que en ordenar aquestes regions, es busca com articular-les sense haver de forçar en excés determinades realitats territorials, donada la seva dinàmica preexistent. Cal destacar però el cas de la Conca d’Òdena o de la Plana de Vic, que en el mapa mostren relacions funcionals amb la Regió Metropolitana de Barcelona i no tant clarament entre ells o amb el Pla de Bages. En el Cas de la Conca d’Òdena, tampoc presenta, segons el mapa, relacions destacades amb Vilafranca del Penedès. Aquests àmbits funcionals posteriorment són objecte de Plans Territorials Parcials (PTP).

Organització del territori: “L’Informe Roca”

El conegut com a “Informe Roca” revisava el model d’Organització territorial de Catalunya, realitzat per la Comissió d’experts creada per acord de Govern de 3 d’abril de 2000, a instància dels diferents grups del Parlament de Catalunya.

L’informe proposava un model integral pel que fa al debat territorial, és a dir, pels diferents nivells administratius (municipis, comarques, regions…), en contrast amb els debats públics, polítics i en premsa que acostumen a ser parcials i centrats únicament en un nivell administratiu en concret.

Pel que fa a la proposta de l’ “Informe Roca” sobre les regions o vegueries, cal dir que aquest reconeixia l’existència de sis àmbits territorials supracomarcals amb prou “homogeneïtat física, coherència funcional o de relacions de tot ordre entre les comarques que l’integren, potència de l’estructura urbana, etc.” [1]. Per tant, a la comissió d’experts existia consens sobre que aquestes sis regions homogènies es corresponien amb les sis regions recollides pel PGTC: els AFT i les  proposava per a la creació de les sis vegueries (encara no es proposava l’alt Pirineu), coincidint amb els àmbits dels plans territorials parcials. Es reconeixia que la regionalització de la planificació física es derivava de les realitats de les dinàmiques territorials i s’assumia que per a l’administració del país calia aprofitar aquestes regions, donat que al final, les dinàmiques de la població sobre el territori facilitarien aquesta administració. S’assumia així la coherència entre planificació territorial i organització territorial.

Segons l’informe, els AFT poden esdevenir àmbits veguerials o regionals de Catalunya per a impulsar les actuacions dels ens locals, possibilitar la descentralització de la Generalitat i de l’estat i esdevenir àmbits de representació política i defensa d’interessos territorials.

Amb aquesta definició, interessa destacar la utilitat d’un concepte del que parlarem més endavant: interessos territorials compartits. Aquí, entenem que les vegueries sobretot han de ser un espai amb interessos territorials similars. Darrera de cada vegueria s’hauria poder identificar clarament quins són aquests interessos, de no ser així, poden acabar esdevenint un nou espai per a la confrontació territorial, per a la baralla pels recursos, o si més no, per a la simple repartició dels mateixos per ràdios poblacionals sense projecte comú al seu darrera, sense estratègia clara. En propers capítols retornarem i ampliarem a aquest tema, posant en dubte que l’Anoia comparteixi els interessos territorials del Penedès.

 Imagen
Font: Informe sobre la revisió del model d’organització territorial de Catalunya

De fet, l’Informe, atenent a les dinàmiques territorials, admetia que algunes comarques poguessin canviar d’àmbit, fent menció especial al Baix Penedès, que podria passar a la de Barcelona (segurament fruït de l’elevada integració funcional vers la Regió Metropolitana).

Finalment, la llei de 30/2010 de vegueries desenvolupava l’estructura bàsica d’organització territorial de Catalunya, segons l’estatut en municipis i vegueries. La llei fixa la vegueria com a àmbit per a la cooperació territorial i en creava un govern. A part, es definien les demarcacions veguerials[2]. La llei creava set demarcacions veguerials, que coincidien amb les AFT del PTGC, ja incorporant l’Alt Pirineu (àmbit de planificació creat anys enrere amb un sentit físic i social evident). Al mateix temps, la Generalitat havia anat creant les seves delegacions territorials també amb aquest esquema regional.

L’àmbit de planificació del Penedès

Cap a l’any 2004 alguns agents socials i territorials del Penedès van iniciar una campanya a favor d’una vegueria especifica per a les comarques de l’Alt i el Baix Penedès i el Garraf ( i més endavant l’Anoia), arran de la creació de la Comissió d’Organització i Administració Territorial.

Els esforços de la  campanya – que va ser molt activa – sorgiren efecte. El dia 16 de desembre de 2011, el DOGC va publicar l’edicte pel qual es sotmetia a exposició publica el Projecte de decret per fixar l’àmbit de planificació territorial del Penedès, el reglament per a desenvolupar la llei 23/2010 que fixa la creació del l’àmbit de planificació del Penedès.

Els dos anteriors documents són el resultat de la petició de l’any 2006 de CiU amb el suport d’ERC i el PP, que va presentar una petició a la Comissió Parlamentària de Política Territorial una petició al parlament de Catalunya per a la creació d’una vegueria per al Penedès –no d’un àmbit de planificació territorial. Finalment, l’any 2007 el parlament va aprovar una resolució que instava al govern “crear un nou àmbit funcional de planificació dins la revisió del PTGC que contingui les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i aquells municipis de l’Anoia que voluntàriament i lliurement s’hi adhereixin”. L’aprovació és va fer amb els vots favorables de CiU, PP i ERC. [3]

En el terreny pràctic i reglament en ma, els municipis de l’Anoia que no volguessin ser adscrits a l’àmbit del Penedès havien d’aprovar en el seu ple la seva voluntat de restar dins l’àmbit de les comarques centrals. El períodes per fer-ho va concloure a mitjans de febrer, i únicament els municipis de l’Alta Anoia van manifestar la seva voluntat de seguir dins les Comarques Centrals.

 Imagen
Font: La Veu de l’Anoia, 24/02/2012

Es podria valorar si hagués estat més convenient que el decret demanes que els plens es pronunciessin sobre la voluntat de passar cap a l’AFT del Penedès, donat que es tractava de la realitat creada ex-novo, i no al revés.

Un nou Pla territorial per a l’Anoia?

Efectivament, el que s’ha aprovat és incloure una sort de municipis de l’Anoia dins de l’àmbit de planificació del Penedès.

Ara caldrà redactar un nou Pla Territorial Parcial per a aquest àmbit malgrat l’Anoia ja té el seu territori planificat en el PTP de les Comarques Centrals. Hom es pot preguntar si el nou pla donarà alguna nova resposta pel que fa a la ordenació del territori en aquesta comarca o si el PTP del Penedès es limitarà a recollir el que cada un dels PTP proposaven per a les respectives comarques. La segona opció seria un total malbaratament de recursos. Potser, un nou PTP  incorporarà algunes diferencies que  podrien basar-se en les manifestacions polítiques fetes els darrers dies en relació al Ferrocarril Transversal de Catalunya en el sentit de no incloure-ho, per posar un exemple.

Un dels arguments apuntats pels agents territorials favorables a la creació d’aquest àmbit era per a que “el territori” (del Penedès) pogués decidir el seu futur territorial sense Barcelona o de Tarragona per no esdevenir el “pati del darrera” de les dos capitals. Que aquest argument no es pugui aplicar per al cas de l’Anoia, planificada ja fora de l’àmbit metropolità, pot ser una mostra de que realment l’Anoia te unes problemàtiques (interessos) diferents als de la resta de l’Àmbit del Penedès.

El mateix argument es va esgrimir vers la falta de participació ciutadana en la planificació territorial del Penedès. Es deia que les plataformes, ciutadans i entitats del Penedès no podien participar tant com els agradaria en la redacció del PTP Metropolità. Però potser aquest fet no es deu tant per la situació geogràfica perifèrica com en les eines de participació ciutadana que s’apliquen en les redaccions del planejament i en la manera d’aplicar-les. És una discussió massa complexa en la que ara no es pot aprofundir. En tot cas, aquesta discussió vers Barcelona no s’aplicaria en el cas de l’Anoia en les condicions anteriors.

Un cop més, les necessitats de l’Anoia no s’acaben d’ajustar amb les de la resta de l’àmbit. Són tant sols uns primers exemples que fan dubtar sobre la coincidència dels interessos territorials compartits per les 4 comarques, quelcom que hauria d’existir en un àmbit regional cohesionat.

Més enllà de l’ordenació, l’organització?

L’Anoia presenta ara uns municipis del nord dins l’àmbit funcional de les Comarques Centrals i la resta de municipis dins l’àmbit del Penedès. Aquest nou AFT ja no coincideix amb els àmbits “demarcacions veguerials” ni els AFT del PTGC, aquells definits a partir d’unes dinàmiques territorials mesurades. El nou àmbit, en canvi, parteix d’una petició política que recollia la demanada d’uns agents territorials concrets, majoritàriament situats fora de l’Anoia, i que demanaven “una vegueria pròpia”; una petició molt digna però sorprenent en incloure l’Anoia.

En altres paraules, mentre que els primers AFT són definits per les característiques territorials, les dinàmiques funcionals, etc; l’AFT del Penedès es defineix en essència políticament. Això queda especialment clar en el cas de l’Anoia, que queda inclosa dins del Àmbit del Penedès amb una justificació política, ja sigui per la pròpia llei de creació de l’àmbit del Penedès o per l’(in)acció del ple municipal, però sense justificació tècnica. Segons la llei 23/2010, es justifica la creació de l’àmbit del Penedès per a respondre a la “forta mobilització social” i (sense anomenar-les) per les adhesions dels consells comarcals a la campanya “per una vegueria pròpia” impulsada per la plataforma per a la Vegueria del Penedès.

La definició dels AFT del PTGC a partir de la mobilitat obligada permetia fer coincidir uns àmbits amb unes realitats territorials. La definició estrictament política dels àmbits fa témer sobre les potencials disfuncions territorials que puguin representar. El territori és molt tossut, però encara ho és més la política.

Tanmateix, de manera subtil, sense gaire soroll, es pot estar aprovant l’esquarterament de l’actual comarca de l’Anoia. Sense entrar ara a valorar la conveniència – segurament merescuda –  de que l’Alta Anoia pugui esdevenir una nova comarca a l’entorn de Calaf com fa anys que es reclama des d’aquest territori, hagués estat interessant per part de l’administració pública que s’expliqués com es relaciona organització i ordenació territorial i què podria comportar aquest canvi vers la integritat de comarca de l’Anoia. Un no pot evitar tenir la sensació de que s’està avançant en la dissolució de l’actual Anoia en favor de les necessitats del Penedès sense que la ciutadania en sigui massa conscient.

Possiblement s’hagi donat ara el primer pas en aquest sentit i és que segons el punt 1 de l’article 3 de la llei de vegueries, “cada comarca ha de formar part íntegrament d’una vegueria”. En altres paraules, una comarca no podria estar dividida entre dos vegueries.

Actualment la llei de vegueries no recull la de l’àmbit del Penedès, però es d’esperar que en el futur el parlament faci nous passos per avançar en aquesta direcció i amollar les demarcacions veguerials amb els AFT. De fet, fins que no es va legislar sobre la vegueria, subsidiàriament el govern de la Generalitat considerava per a l’organització dels seus serveis territorials els àmbits funcionals de planificació.

En el proper post d’aquesta sèrie, s’analitzaran críticament els arguments que defensen la conveniència d’incloure l’Anoia dins una potencial vegueria del Penedès, des del punt de vista social, econòmic, històric i territorial.

Alfons Recio Raja

[1] Informe sobre la revisió del model d’organització territorial de Catalunya. Comissió d’experts, 2000.

[2] Àmbits en que la Generalitat organitza els seus serveis territorials i que han de ser coincidents amb les vegueries.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s