Editorial #3: EuroVegas (II) – La nova (des)planificació territorial

En aquesta segona editorial sobre la possible implantació d’Eurovegas a Catalunya, a La Trama Urbana volem analitzar el projecte des del punt de vista del planejament. Fins ara bona part del debat s’ha centrat en els impactes econòmics del complex, però la seva implantació requeria necessàriament l’ajust del planejament existent. Si tira endavant un projecte com aquest, es posarà en evidència un important canvi d’orientació tant en els criteris com en les formes de planificar el territori que han predominat en la darrera dècada a Catalunya.

 La Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) ha experimentat transformacions substancials en les darreres dècades. L’expansió del territori urbanitzat, seguint dinàmiques de descentralització, dispersió i difusió, ha posat en perill la continuïtat d’espais oberts de caràcter agrari i forestal en l’àmbit metropolità [1]. Aquest context sumat a una manca de visió de conjunt ha generat una situació on el procés d’urbanització territorial ha pres formes insostenibles com les urbanitzacions residencials de baixa densitat [2] o la multiplicació de polígons d’activitat industrial i terciària de manera dispersa. Com a resultat, s’ha acabat promovent l’especialització funcional (simplificació) i social (segregació) de la RMB, consolidant una matriu territorial dispersa i configurada a partir de la xarxa viària i generant un increment constant de la demanda de mobilitat privada.

En aquest context la Generalitat de Catalunya va reprendre l’any 2003 el programa de planificació territorial de Catalunya i va redactar els criteris per al planejament territorial tres anys després. És en aquest moment quan es va reactivar la realització dels Plans Territorials Parcials (PTP) previstos en el Pla Territorial General de Catalunya (PTGC), pràcticament inactiu des de la seva aprovació l’any 1995. El nou planejament territorial té com a objectiu integrar les diferents escales i sectors de l’ordenació del territori, incorporar una visió de conjunt pel territori afectat i promoure un model urbà compacte, complex i cohesionat revertint les dinàmiques nocives generades en les darreres dècades.

L’any 2010, després de diverses temptatives, s’aprova el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) que incorpora l’escala regional a l’ordenació del territori metropolità amb l’objectiu de coordinar, articular i ordenar el creixement urbà, les infraestructures i els espais oberts metropolitans, amb menció especial al tractament vertebrador d’aquests últims. Així doncs, el PTMB configura el marc d’ordenació territorial que haurà de ser respectat tant pel planejament urbanístic municipal –POUMs i planejament derivat–, com també pels Plans Directors Urbanístics (PDU).

Figura 1: Estructura del planejament a Catalunya.

Convé recordar aquí que els PDU són una figura de planejament urbanística (per tant que determina els usos del sòl) d’àmbit supramunicipal i que són redactats per la Generalitat de Catalunya. En la formulació original dels PDU la intenció de planificar l’escala supramunicipal comportava un important procés de negociació amb els municipis afectats, que posteriorment haurien d’adaptar els seu POUM. De fet, es podria dir que l’essència dels PDU era coordinar, regular i limitar el creixement dels municipis, protegir el sòl no urbanitzable i promoure l’habitatge dotacional.

Amb la recent Llei d’Urbanisme 3/2012, també coneguda com a llei òmnibus d’urbanisme, el planejament urbanístic de Catalunya ha patit diversos canvis. En el cas que ens ocupa, per a implantar un complex com l’Eurovegas a Catalunya pot ser clau la introducció dels anomenats “sectors d’interès supramunicipal” (articles 6 i 19). Amb la nova Llei d’Urbanisme, la Generalitat pot impulsar directament la transformació urbanística d’un sector de sòl fent ús d’un PDU sense necessitat de pactar amb els municipis afectats o que aquests adeqüin els seus POUMs. Per a poder fer-ho, s’ha de justificar que el sector en qüestió és d’interès supramunicipal per a “l’execució directe d’actuacions d’especial rellevància social o econòmica o de característiques singulars”. És en aquest moment que apareix la pregunta òbvia: Qui, què i de quina manera es defineix el concepte de rellevància social o econòmica o què és una característica singular? (vegeu la nota 3 per als articles 6 i 19 de la Llei 3/2012).

Fixem-nos ara en el planejament territorial en relació a l’Eurovegas. A data d’avui, les localitzacions que s’han filtrat a la premsa i altres mitjans ubiquen Eurovegas majoritàriament en sòl no urbanitzable. La proposa que ha pres més força és la del Delta del Llobregat.

Figura 2: Possibles localitzacións aparegudes a la premsa. Font: territori.scot.cat

La proposta del Delta del Llobregat situa l’Eurovegas en terrenys catalogats pel PTMB com a connectors de la xarxa d’espais oberts a preservar de la urbanització: com a espai de protecció especial pel seu interès natural i agrari i com a espais amb protecció jurídica supramunicipal, essencialment pel fet que gran part d’aquest sòl està inclòs en el Pla Especial de Protecció del Parc Agrari, així com també parcialment en el PEIN-Xarxa Natura 2000. D’aquesta manera, considerant que un dels objectius principals del PTMB és ordenar i protegir els espais oberts, però que, justament, un dels espais on més pot actuar la Llei d’Urbanisme 3/2012 és en aquests espais oberts, es pot considerar que hi ha un trencament amb la filosofia marcada pel PTMB.

En aquest sentit, la implantació d’un complex com l’Eurovegas en terrenys protegits pel PTMB mitjançant un PDU justificat per l’interès supramunicipal faria necessària una modificació del PTMB, ja que aquest és de rang superior (veure Figura 1). A més a més, segons la modificació de la Llei d’Urbanisme, els sectors d’interès supramunicipal només es poden localitzar en espais que el PTMB hagi definit com a “àmbits d’interès territorial”. Aquests són uns àmbits que per raons de localització, connectivitat, topografia o altres condicions poden tenir un paper estratègic en l’estructuració territorial. No seria el cas del Delta del Llobregat, que no està definit pel PTMB com a àmbit d’interès territorial.

Aquesta modificació del PTMB pot fer-se aprovació al Consell Executiu del Departament de Territori i Sostenibilitat. Tot i això, la nova Llei d’Urbanisme 3/2012 en el seu article 52 introdueix l’article 157 bis al text refós de la Llei d’urbanisme que deixa la porta oberta a que aquesta modificació no sigui necessària. Aquest nou article diu que per dur a terme un projecte com l’Eurovegas via PDU de sector d’interès supramunicipal a un espai com el Delta del Llobregat (que no és “espai d’interès territorial” segons el PTMB), caldria que la Comissió de Política Territorial i d’Urbanisme de Catalunya en reconegués l’interès territorial del mateix (vegeu nota 4 per a l’article 52 de la Llei 3/2012). De nou, sorgeix el dubte a partir de quins criteris i interessos es valorarà l’interès territorial del projecte i si aquesta decisió ha de ser restringida a la comissió.

En definitiva, la possible ubicació del complex Eurovegas al Delta de Llobregat trencaria amb els principis establerts pel PTMB que considera els espais lliures no com a simples espais pendents d’urbanització sinó que en reconeix el seu valor social, ambiental i econòmic, entenent-los a la vegada com a espais de relació i connectivitat en relació al conjunt del sistema metropolità. La possible modificació del PTMB o la no consideració d’aquest, tan sols 2 anys després de la seva aprovació, representaria un cop molt fort al sistema de planejament de Catalunya tal i com l’entenem avui.

En segon lloc, l’elaboració dels Plans Directors Urbanístics amb el pretext d’actuacions d’especial rellevància social o econòmica promogudes per la Generalitat trenca amb un procés de planificació que fins el dia d’avui s’havia basat majoritàriament amb l’acord i la concertació amb els municipis afectats. No es posa en dubte que Eurovegas transcendeix l’escala municipal tant a nivell formal, funcional com simbòlic. El que s’està posant en dubte és la legitimitat amb la qual s’imposa des de dalt una decisió d’aquest calibre sense un debat públic, equilibrat, amb informació transparent, avalada i fidedigne, dotant de veu específica tots els agents implicats, en especial menció a l’administració i agents territorials afectats.

En aquest sentit, Eurovegas suposaria la primera experiència d’una nova manera de desenvolupar el territori que subverteix el planejament territorial vigent. Un urbanisme a mida dels seus inversors/promotors a partir de macro-projectes mancats d’una visió territorial de conjunt i d’una estratègia a mig-llarg termini que asseguri un desenvolupament on, mínimament, s’hi impliqui als diferents agents socials i territorials.

La Trama Urbana

[1] Segons el PTMB,  l’any 1977 a la RMB hi havia 53.314 ha urbanitzades. L’any 2001 ja eren 76.884 ha. Això marca un ritme d’ocupació de 2,5 ha al dia. Per a saber més sobre les dinàmiques territorials a la RMB dels darrers anys. Veure, per exemple, Nel·lo, O, 2001. Ciutat de Ciutats. Ed Empúries, Barcelona.

[2] A la província de Barcelona, existeixen 1.142 urbanitzacions de baixa densitat que ocupen 29.700 ha. (J. Barba i M. Mercader. Les urbanitzacions a la província de Barcelona, Diputació de Barcelona. 2006), entenent com a urbanització els sistemes urbans aïllats morfològicament i funcionalment, dominat per l’habitatge aïllat i on l’accessibilitat majoritària és per vehicle privat.

[3] Articles 6 i 19 de la Llei d’Urbanísme 3/2012:

Article 6 – Modificació de l’article 33 del text refós de la Llei d’urbanisme

Es modifica l’apartat 1 de l’article 33 del text refós:

Constitueixen el sòl urbanitzable els terrenys que, (…), el POUM consideri necessaris (…) i els terrenys que els plans directors urbanístics delimitin com a AREs o com a sectors d’interès supramunicipal dins aquesta classes de sòl.

Es modifica l’apartat 4 de l’article 33 del text refós:

Per a la transformació urbanística d’un sector de sòl urbanitzable delimitat, cal la formulació, la tramitació i l’aprovació definitiva d’un pla parcial urbanístic, llevat dels supòsits en què, d’acord amb aquesta llei, l’ordenació urbanística detallada s’estableixi per mitjà d’un pla d’ordenació urbanística municipal o d’un pla director urbanístic de delimitació i ordenació d’àrees residencials estratègiques o de sectors d’interès supramunicipal. (…).

 Article 19 – Modificació de l’article 56 del text refós de la Llei d’urbanisme

1. S’afegeix una nova lletra, la g, a l’apartat 1 de l’article 56 del text refós:

g) La delimitació i l’ordenació de sectors d’interès supramunicipal per a l’execució directe d’actuacions d’especial rellevància social o econòmica o de característiques singulars

 3. S’afegeix un nou apartat, el 6, a l’article 56 del text refós de la Llei d’urbanisme:

6. Els plans directors urbanístics de delimitació i ordenació dels sectors d’interès supramunicipal a què fa referència l’apartat 1.g:

a) Classifiquen i qualifiquen el sòl i comporten la delimitació de sectors de sòl urbanitzable delimitat o de sòl urbà no consolidat. Amb aquesta finalitat, poden modificar la classificació urbanística del sòl o les condicions de desenvolupament previstes pel planejament urbanístic vigent.

b) Estableixen l’ordenació detallada del sòl amb nivell i la documentació propis d’un pla urbanístic derivat (“pla parcial”) i les altres determinacions pròpies d’aquest instrument”.

[4] L’article 52 de la  Llei d’Urbanisme 3/2012 afegeix un article, el 157 bis, al text refós de la Llei d’urbanisme:

“Article 157 bis. Sectors d’interès supramunicipal

“1. Els sectors d’interès supramunicipal són actuacions d’especial rellevància social o econòmica o de característiques singulars que promou l’Administració de la Generalitat mitjançant l’elaboració de plans directors urbanístics l’aprovació definitiva dels quals permet dur a terme directament la transformació urbanística del sòl.

“2. Els sectors d’interès supramunicipal s’han de situar en els àmbits d’interès territorial definits pel planejament territorial, en coherència amb les seves normes, i han de poder garantir una bona accessibilitat a la xarxa de comunicacions. En el cas que l’actuació d’interès territorial no sigui prevista en el planejament territorial, és requisit previ per a la formulació i l’aprovació del pla director urbanístic corresponent l’acord de la Comissió de Política Territorial i d’Urbanisme que reconegui l’interès territorial de l’actuació.

Advertisements

5 responses to “Editorial #3: EuroVegas (II) – La nova (des)planificació territorial

  1. Reblogged this on Aturem Eurovegas – Salvem el Delta del Llobregat and commented:
    Un article de la Trama Urbana molt necessari per entendre el context actual i les implicacions territorials del model Eurovegas

  2. Retroenllaç: I. BICICLETADA/MARXA POPULAR DES DE BARCELONA I ALTRES POBLES CAP A LES ZONES ON ES VOL CONSTRUIR EL COMPLEX D’EUROVEGAS |

  3. Gràcies La Trama Urbana. He enllaçat les vostres editorials a la web de la Fundació Agroterritori (a novetats de la pàg. d’inici). Cristina Tous.

  4. Retroenllaç: Eurovegas. Recull d’informació « Grup de consum ecològic "El Guaret"

  5. Retroenllaç: EuroVegas (II): La nova (des)planificació territorial – La Trama Urbana | Fundació Agroterritori

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s