Editorial #4 – Set d’Eurovegas (III)

En aquesta nova editorial abordem un tema que creiem central en el debat de la idoneïtat de l’arribada del complex d’Eurovegas a Catalunya: el problema de l’aigua. I ho farem des d’una doble perspectiva. En primer lloc estimarem el consum d’aigua del complex d’Eurovegas, el seu cost i el seu impacte ambiental a nivell general. En segon lloc analitzarem les repercussions que suposaria la instal·lació d’Eurovegas als terrenys del Parc Agrari del Baix Llobregat tant pel que fa a l’activitat agrícola com pel que fa a la reserva d’aigua que acull el subsòl del Delta, recurs estratègic per l’àrea metropolitana de Barcelona.

Eurovegas i la factura de l’aigua

Iniciarem l’anàlisi d’aquesta problemàtica estimant el consum d’aigua del complex d’Eurovegas prenent com a referència la despesa d’aigua de PortAventura. En aquest parc temàtic, amb dades de 2010, el consum humà i recreatiu per pernoctació (els hotels i les seves piscines) oscil·la entre 277 i 458 litres per persona i dia (1). Si extrapolem aquesta xifra al complex Eurovegas, amb unes 30.000 places hoteleres projectades, la despesa anual d’aigua se situaria al voltant de 3,9 hm3, una xifra que equivaldria aproximadament al consum d’un barri de 60.000 habitants prenent com a referència el promig de consum d’aigua per persona a Barcelona (114 litres persona i dia).

A la xifra estimada s’hi hauria de sumar la despesa d’aigua que suposarien els tres camps de golf que s’han anunciat. Seguint amb les dades de Port Aventura com a anàlogues, els seus 2 camps de 18 forats més un de 9 forats consumeixen 1 hm3 anual utilitzant aigua de depuradora. Si suméssim el possible consum dels camps de golf d’Eurovegas amb els usos hotelers, estaríem parlant d’un total de 5 hm3 anuals, és a dir, uns 5.000.000.000 de litres aigua per any, el mateix volum que necessiten els municipis de Viladecans i del Prat de Llobregat junts per abastir el consum domèstic de la seva població.

L’alternativa a la seva sobreexplotació implica buscar fonts addicionals més costoses econòmica i ambientalment. En el cas de la regió metropolitana de Barcelona, per exemple, la font addicional d’aigua podria ser l’aigua del mar mitjançant l’ús de dessaladores. Ara bé, aquest és un sistema d’un elevat cost econòmic: mentre que l’aigua produïda a partir de plantes potabilitzadores té un cost d’uns 0,25 EUR el m3, l’aigua dessalada pot arribar a costar entre 0,35 – 0,60 EUR el m3; al marge de l’elevat consum energètic i l’emissió de CO2 associat. Cal tenir en compte que la producció d’aigua dessalada suposa una despesa de 4kWh/m3 o de 0,6 kg de CO2/m3. Això suposa un consum gens menyspreable si tenim en compte que el recent tancament de la dessaladora de Tordera va suposar un estalvi de 1,5 M € anuals. En aquest sentit, la producció del consum estimat per Eurovegas (de, recordem, 3,9 hm3/any) a través d’una dessaladora suposaria un cost anual de 1,4 M€ només en despesa energètica.

Aquest augment estimat del consum d’aigua i energia destinat a un complex d’oci no pot quedar al marge del canvi de les condicions climàtiques a Catalunya que portaran a una reducció dels recursos hídrics, especialment a la franja litoral. El primer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya apunta a que tot i que es podrien mantenir les precipitacions anuals, les pluges podrien tornar-se molt més irregulars i extremes, el que pot ser tant o més greu que la disminució d’aigua de pluja. Amb un mateix nivell pluviomètric anual però en forma de torrencialitat i avingudes, el cabal ordinari dels rius es reduirà i la capacitat de recàrrega dels aqüífers serà menor ja que amb aquest tipus de precipitacions la capacitat d’infiltració d’aigua al subsòl es veu superada per la precipitació. L’augment de les temperatures mitjanes anuals poden incrementar l’evapotranspiració fent decréixer la disponibilitat total d’aigua superficial i també l’acumulada als aqüífers com explicarem en el segon apartat.

El futur de l’aqüífer i del Parc Agrari del Delta de Llobregat en joc

Tal i com ja hem comentat, tot apunta que el Parc Agrari del Baix Llobregat és l’emplaçament escollit per situar-hi Eurovegas. En aquest sentit, cal saber que sota aquests terrenys s’hi localitza un dels principals aqüífers de Catalunya, el del Delta del Llobregat. Un aqüífer és una capa o conjunt de capes geològiques permeables i poroses, normalment formats per llims, graves, sorres. Entre aquests estrats porosos subterranis l’aigua hi queda atrapada, conformant l’aqüífer. El del Delta del Llobregat està conformat per dos nivells, el superficial i l’inferior, arribant a assolir una extensió total de 115 km2.

Tall geològic perpendicular al mar pel Prat del Llobregat
Font: ACA I UPC

L’aqüífer abasta tot el municipi del Prat de Llobregat i, de forma parcial, altres deu municipis de la costa central, de Sitges a Barcelona. L’aigua disponible a l’aqüífer es recarrega principalment a través de la infiltració de l’aigua de pluja però també a través del retorn de l’aigua de rec d’usos agrícoles, de les filtracions de riuades del Llobregat i de les pèrdues de la xarxa d’abastiment. Atès que actualment la meitat de l’extensió de l’aqüífer està ocupada per usos urbans o industrials, la seva capacitat de recàrrega es troba molt minvada. Aquest fet, a més, també constitueix una pressió alta sobre l’estat químic de la massa d’aigua (per filtracions, fugues, abocaments o lixiviats), que sumat a l’elevada extracció d’aigua en zones costaneres per a usos humans, en faciliten la intrusió salina. Avui en dia, l’explotació de l’aqüífer del Delta es realitza per usos urbans, agrícoles i, sobretot, industrials. Cal matisar, però, que l’aigua del nivell superficial de l’aqüífer no es potable degut als elevats nivells de salinitat.

En aquesta línia, el segon informe del canvi climàtic assenyala la zona del Delta de Llobregat com una de les àrees amb una alta vulnerabilitat tant pel que fa a la disminució del cabal superficial com la capacitat de recarrega subterrània com a efectes del canvi climàtic. No obstant, a curt i a mig termini, els impactes antròpics sobre els recursos hídrics seran tant o més determinants que els efectes del canvi climàtic. Impactes avui ja existents que malmeten el sistema hídric de tot el Delta provocats, principalment, pels usos del sòl, la quantitat i qualitat de la demanada d’aigua o la gestió del propi recurs hídric (3).

Aqüífer de la Vall Baixa o del Delta del Llobregat

Font: ACA

Segons l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) el potencial d’emmagatzematge de l’aqüífer és d’uns 100 hm3, considerant com a recursos disponibles uns 47 hm3. D’aquests, actualment se n’extreuen un 30,7 hm3 l’any (18,6% per a subministrament urbà, 16,3% per a usos agrícoles i 65,1% per a la indústria). Tot i que gràcies al transvasament del Ter, el grau d’afectació s’ha reduït lleugerament, l’estat actual i el grau de protecció de l’aqüífer no permeten augmentar-ne la seva explotació. Per aquest motiu l’aqüífer del Delta del Llobregat es troba protegit pel Decret 328/1988 on s’especifica la protecció vers les extraccions d’àrids o “qualsevol altra activitat que pugui ser causa o degradació o deteriorament del domini públic hidràulic”. És clar doncs que una transformació com la de Eurovegas també hauria de ser considerada per la legislació d’aigües. A més, el projecte tindria un molt difícil encaix amb els objectius de la Directiva marc de l’Aigua, per la que s’hauria d’equilibrar els diferents usos que es fa de l’aigua entre la necessitat humana i la seva conservació (rius, aqüífers, etc). L’Agencia Catalana de l’Aigua (adscrita al departament de Territori i Sostenibilitat) és la responsable última de l’aplicació de la Directiva davant de la Unió Europea.

Convé apuntar també que Eurovegas i les infraestructures associades, a part d’augmentar el consum d’aigua, podrien arribar a impermeabilitzar entre 200 i 800 ha del Delta del Llobregat, incrementant l’escorriment superficial de l’aigua de pluja i dificultant-ne la infiltració. A més, suposaria modificar l’actual sistema de correteres i filloles utilitzades pels sistemes de rec del Parc Agrari que, en definitiva, també suposen una aportació d’aigua a l’aqüífer. Les conseqüències d’aquest impacte tendirien a disminuir la capacitat de recàrrega de l’aqüífer, amb el que també disminuiria la capacitat del territori de recuperar i emmagatzemar els seus recursos hídrics; que poden ser estratègics en cas de sequera i en un context de canvi climàtic on serà més dificultós l’aprofitament dels mateixos.

Finalment, es podria arribar a argumentar que la construcció d’Eurovegas suposaria una disminució de l’aigua destinada actualment a usos agrícoles, però això suposaria un evident pas endarrere pel que fa a l’abastiment d’aliments de proximitat i de primera necessitat per la regió metropolitana. Segons dades del Parc Agrari del Baix Llobregat, el 75% dels aliments cultivats al Parc són consumits per la població de la regió metropolitana de Barcelona; el 15% de les hortalisses que es comercialitzen en fresc a Mercabarna procedeixen d’espais agraris de la regió metropolitana, un 60% d’aquest del mateix Parc Agrari. Així, el consum de proximitat ens permet una major resiliència alimentaria i una menor dependència de l’exterior. Tampoc cal oblidar que el Parc Agrari del Baix Llobregat acumula entre 1.200 i 1.500 assalariats directes en 521 explotacions agràries. Si es prenguessin en consideració aquelles àrees perifèriques al Parc que hi tenen una relació directa, el nombre d’assalariats es podrien incrementar al voltant del 20 al 30%. Tot això sense comptar els llocs de treball indirectes que genera l’activitat del parc.

Tots aquests factors relacionats amb l’aigua com a recurs i amb el sistema hídric del Delta han de ser presos en consideració a l’hora de valorar un projecte com el d’Eurovegas. I és que en comptes de gestionar millor els recursos que tenim, mitigar i adaptar-nos al nou context de canvi climàtic, Eurovegas proposa fer-nos més vulnerables davant aquests canvis, augmentant la demanda d’aigua i posant en perill tant el malmès ecosistema del Delta com la capacitat de mantenir unes estratègiques reserves d’aigua pels habitants de gran part de l’àrea metropolitana.

La Trama Urbana

(1) La categoria i els serveis dels diferents hotels de Port Aventura pot condicionar el consum d’aigua de cadascun. L’hotel més eficient pel que fa el consum d’aigua assoleix els 277 litres/dia/client i el menys eficient 458 l/dia/client, i també varia en funció dels serveis oferts com les piscines, dades que Les dades es poden trobar en la seva memòria ambiental. En general, els hotels varien el consum en funció de la seva categoria. Aquells amb menys estrelles consumeixen poc, els d’estrelles mitjanes altes consumeixen molt i els de luxe acostumen a baixar el consum. En projectar les dades de consum d’aigua de port aventura a el que significaria l’Eurovegas, s’ha respectat la proporcionalitat d’hotels segons categoria de port aventura.

(2) El Delta del Llobregat actualment ja està afectat per un fenomen de subsidència i retrocés de 2-3 mm/any que es combina amb un augment de nivell del mar de 1-2 mm/any

(3) L’informe de l’ACA conclou que actualment ja hi ha risc sobre l’estat químic de l’aigua del Delta i aquest risc es relacionat amb les intrusions salines i contaminacions puntuals de zones urbanes i industrials.

Advertisements

5 responses to “Editorial #4 – Set d’Eurovegas (III)

  1. Reblogged this on Aturem Eurovegas – Salvem el Delta del Llobregat and commented:
    Com sempre, fantàstic article dels companys geògrafs de la Trama Urbana

  2. Retroenllaç: Editorial #4 de la Trama Urbana – Set d’Eurovegas (III) « S.O.S. Delta del Llobregat

  3. Moltes gràcies per els vostres articles, feu una tasca molt necessària, vist tot el que ens amaguen desde dalt. Felicitats.

  4. Gràcies per donar llum i per tota la recerca!!!

  5. Retroenllaç: Eurovegas. Recull d’informació « Grup de consum ecològic "El Guaret"

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s