Legitimitat, participació i xarxa. Les relacions entre les AAVV i l’administració

El passat diumenge 23 de setembre va tenir lloc la presentació del llibre Moviment veïnal, reptes de futur, el número 6 de la col·lecció de la FAVB, Quaderns de Carrer. La publicació consta de dues parts. En la primera es presenten els resultats del treball “Bones Práctiques Associatives” dirigit per Pep Martí i Masferrer a través de les aportacions de les Associacions de Veïns/es,  a destacar l’enquesta al 82% de les AVV de Barcelona. Un treball de recerca a partir del qual se n’extreuen 21 bones pràctiques relacionades amb 4 grans temes: l’equip humà i àbits de treball; la impliació amb la societat; les relacions amb l’administració; i el reforçament de les estructures pròpies. A la segona part de llibre es presenten algunes reflexions per cadascun d’aquests temes elaborades per persones vinculades al món de l’associacionisme veïnal, ja sigui des de l’activisme com també des de l’acadèmia, la majoria amb perfils híbrids.

Presentem a continuació el text que vam preparar Marc Martí-Costa i Albert Arias per encàrrec de Pep Martí – director i coordinador del número- per abordar els reptes entre les AAVV i l’Administració local i elaborar propostes per la millora de la seva relació i l’eficàcia participativa.

Legitimitat, participació i xarxa.  Les relacions entre les AAVV i l’administració

Un dels principals objectius del moviment veïnal és fer visible les problemàtiques dels barris, ja siguin causades per la pròpia administració o bé per agents privats, i interpel·lar a l’administració pública de diferents formes per tal de que siguin resoltes. Per la seva part, l’administració local també ha vist en les associacions de veïns i veïnes com a interlocutores per abordar les actuacions en els diferents territoris, una vegada aquestes van ser legalitzades. Així, de l’espectaculatritat de les accions de protesta dels anys 70 s’ha passat a un escenari complex on les necessitats dels barris han anat canviant, la seva base associativa s’ha diversificant enormement i on la protesta es combina amb la el diàleg i fins i tot amb la cogestió de determinats serveis. Abans d’apuntar algunes idees per millorar les relacions entre l’administració i les associacions de veïns – sobretot des de la perspectives de les últimes-, ens agradaria posar de manifest també un parell de dificultats.

La falsa legitimitat

El tracte preferent per part de l’administració vers determinades associacions de veïns i veïnes com a principals interlocutors a l’hora de debatre determinats projectes, fonamentalment urbanístics, en ocasions ha acabat essent contraproduent per les pròpies associacions ja que no han sentit la necessitat de mantenir viva una base social suficient ni generar una xarxa interassociativa significativa en el territori en qüestió. Així, la suposada legitimitat de l’AAVV ha acabat essent atorgada des de dalt que no pas guanyada des de baix, des del treball col·lectiu, evocant un servilisme passiu i provocant la pèrdua de la força i la capacitat crítica real de les associacions. Sumada als problemes de funcionament intern, aquesta situació es veu agreujada pel fet que el 86% de les associacions depenen del suport econòmic i material de l’administració pública, un suport que no avalua la seva força ni la seva participació en el procés de presa de decisions de la ciutat.

L’estress participatiu

Els espais de participació ciutadana han anat creixent de forma exponencial a la ciutat de Barcelona des de la descentralització de l’ajuntament en districtes i l’aprovació del normes reguladores de participació ciutadana. Això ha donat lloc a una gran oferta participativa però també ha demostrat que alguns dels espais de participació s’han mostrat poc efectius, essent majoritàriament de caràcter informatiu i en els millors dels casos consultius. En aquest sentit, és paradigmàtic el poc ús dels mecanismes de democràcia directa com són les consultes populars, ja sigui a nivell de districte com a nivell de ciutat, en comparació de l’expansió dels mecanismes consultius. Una diagnosi realitzada pel propi Ajuntament constata la inflació d’espais de participació i la poca incidència d’alguns d’ells, especialment els d’escala barrial o de districte, precisament els més utilitzats per les AAVV. Així, l’any 2009 es detectaven a la ciutat 457 òrgans, processos i mecanismes de participació territorial poc “sistematitzats”, coordinats entre si i amb mancances importants pel que fa les avaluacions i als retorns (1).

Malgrat que és reconegut per persones vinculades a associacions el valor d’aquests espais (el 79,1% de les associacions participen en algun consell segons la radiografia de la FAVB) per tal d’estar informants, fomentar el treball en xarxa, la possibilitat de fer aportacions en els projectes i, en menor mesura, exercir influència i col·laborar en la presa de decisions, la seva presència genera una important dedicació de temps i recursos humans en detriment dels esforços en millorar el funcionament intern o la creació de relacions amb l’entorn. Així, és necessari ser selectiu en la tria dels espais on s’hi col·laborarà, tot exigint la màxima qualitat informativa, deliberatiiva i capacitat de proposta d’aquests espais.

Treball en xarxa, proactivitat i mecanismes ad hoc

Des del punt de vista de les associacions de veïns, els espais de participació/interacció amb l’administració acostumen a ser més efectius (sigui a través d’espais i mecanismes  formals o no) quan l’associació és capaç de marcar l’agenda, essent proactives als temes a tractar, demostrant una opinió experta sobre la temàtica i legitimada per un conjunt de persones i associacions que van més enllà de la junta de l’entitat. A continuació, apuntem algunes elements que considerem necessaris per seguir caminant en aquesta direcció:

Treball en xarxa: El pluralisme associatiu present a qualsevol barri de la ciutat fa necessari que l’acció col·lectiva d’avui passi per mecanismes més flexibles i temporals a través d’una acció coordinada entre diferents entitats, col·lectius informals i persones, malgrat això suposi la pèrdua de la hegemonia de les AAVV en certes àrees que han abanderat històricament. L’aparició de nous col·lectius organitzats de caràcter general (com per exemple el 15M) o sectorial  han de veure’s com l’oportunitat per enfortir el capital social del barri i engrandir el grup de pressió social i la xarxa d’ajuda mútua. Això és fonamental per tal de legitimar les propostes i millorar la capacitat de negociació davant l’administració. No cal oblidar que les plataformes o coordinadores funcionen sempre que prèviament s’hagin generat una sèrie de interdependències amb els diferents col·lectius, prevalguin relacions de confiança entre ells i es tinguin prou recursos i idees per liderar la xarxa. Així ha passat, per exemple, en l’actual campanya per la preservació del casc antic de Sant Andreu.

Proactivitat: prendre l’iniciativa per impulsar accions i assumir-ne la (co)responsabilitat per dur-los a terme és alhora una bona pràctica i un indicador de bona salut de les AAVV. Quan parlem de proactivitat ho fem tant des del punt de vista de la capacitat de introduir temes invisibilitzats – com els desnonaments –  o reivindicacions no ateses – solars en estat de degradació-; com des de la innovació en les formes d’acció i de resolució de problemes col·lectius amb una doble escala termporal. Per una banda, dissenyant el full de ruta a mig- llarg termini incidint en temes històrics i /o estructurals del barri intentant establir prioritats i concurrència amb els plans d’acció de l’administració. D’altra banda elaborant propostes alternatives i aportant solucions factibles per resoldre els conflictes – nous o heredats – evitant els posicionaments NIMBY  tal i com succeí amb la Plaça dels Peixos o amb la biblioteca popular del Bloc11 de Can Batlló.

Reclam de mecanismes ad hoc: Els espais de participació han de ser entesos com un mitjà i no com una finalitat en si mateixos. En aquest sentit, cal buscar els mecanismes/òrgans/processos de participació més adients en cada cas evitant així trobar solucions genèriques per a problemes molt diferents entre si. Els espais i mecanismes s’haurien d’adaptar a les problemàtiques més que no pas a la inversa; així com també defugir de plantejaments binaris (a favor/en contra) que busquen simplificar la resposta de les AAVV sense que hi hagi un debat real, obert i amb possibilitats d’incidència. Els mecanismes de participació ad hoc, centrats en un conflicte o en un tema o problemàtica concreta, han de ser reclamats com a espais alternatius específics dissenyats per poder intervenir de forma més significativa en el procés de presa de decisions. La concreció de l’objecte del mecanisme ha de permetre també a l’AAVV enfortir-se a través de la relació amb altres institucions, experts o procuradors tècnics per poder fer front al conflicte amb més recursos, ja sigui per a preservació del patrimoni industrial al Poblenou, la concreció de projectes com el de la Sagrera o la reforma d’una plaça com la de Lesseps.

Marc Martí-Costa i Albert Arias Sans

____________________

(1) Ajuntament de Barcelona i Fundació segle XXI. (2009) Diagnòstic dels òrgans i mecanismes formals de participació de l’Ajuntament de Barcelona.

Des d’aquí volem donar les gràcies Pep Martí i a la FAVB per pensar en nosaltres. Sempre un plaer.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s