Gentrificació (I)

Fa pocs dies rebiem amb sorpresa i tristesa la notícia de la mort del geògraf Neil Smith. Per molts dels que ens dediquem a l’estudi de les ciutats, Smith ha estat un referent en l’anàlisi crític de les transformacions urbanes, especialment pel que fa a l’estudi de la gentrificació. Les seves constribucions han permès entendre molt millor les diferents onades i canvis en les formes com es dóna la gentrificació en el capitalisme contemporani. Com a forma de petit homenatge, recupero un escrit sobre la gentrificació amb algunes reflexions sobre la seva situació a Barcelona que vaig publicar al setmanari la Directa.

Fa temps una amiga em va preguntar quin era l’origen de la paraula “gentrificació”. Li vaig saber explicar més malament que bé i segur que a hores d’ara ja ho deu saber millor que jo. Les lluites contra la gentrificació s’han convertit en una temàtica central dels moviments urbans, degut a que és un fenomen que s’ha estès arreu del món sota l’impuls del capitalisme neoliberal fortament lligat al capital inmobiliari.

L’autora de la paraula gentrificació és la sociòloga marxista Ruth Glass, que la va emprar per tal de descriure el que estava succeint al centre de Londres el 1964, progressivament envaït per classes mitjanes provinent dels afores de la ciutat. Etimològicament, la paraula és derivada del mot anglès “gentry”, que era l’estament de la noblesa anglesa format pels gentlemen i els esquires. Posteriorment, un i altre terme han estès el seu significat per indicar, el primer, les persones que destaquen per la seva distinció de maneres i, el segon, el conjunt de professionals. En català, la traducció acceptada és la d“ennobliment” malgrat que altres conceptes com “elitització”, s’acosten més el seu sentit actual.

Així, normalment s’entén com a gentrificació el desplaçament de la població de classe treballadora originària, o població amb pocs recursos econòmics, per població més benestant i el canvi de caràcter del barri que comporta la transformació dels comerços i serveis, així com un augment dels preus dels habitatges que filtren els nouvinguts i empenyen cap a fora als residents anteriors. Des del 1964 fins avui hi ha hagut un debat acadèmic força fructífer sobre les causes, el funcionament i les conseqüències de la gentrificació i els seus derivats (“gentrificació rural”, “supergentrificació”, “estudiantificació”, etc.); però poques vegades aquests debats i avanços van més enllà de les revistes científiques o xarxes d’activistes molt especialitzades. És necessari posar llum sobre aquest tema per tal que no banalitzar una paraula cada vegada més de moda i fer més eficaces les possibles pràctiques de resistència.

S’han consolidat dues explicacions de les causes de la gentrificació que han arribat a ser complementàries. La primera es basa en el comportament del capital immobiliari i del mercat del sòl. Per exemple, el prolongat procés de suburbanització (creixement de cases adossades) que ha experimentat la regió metropolitana de Barcelona es podria explicar pels interessos tant dels propietaris dels terrenys com dels promotors a l’hora de treure tot el suc a les seves inversions. En canvi, en l’actual context de crisi, les inversions se centren en la ciutat consolidada i en les rehabilitacions d’edificis. Pel geògraf Neil Smith, arriba un moment que determinades zones degradades de la ciutat tenen un potencial econòmic immobiliari tan gran que intencionadament s’impulsa el procés de gentrificació per part de inversors o promotors. Un exemple de manual, però no gaire habitual a l’Estat espanyol, és el cas de Triball a Madrid.
L’altre explicació posa l’accent en el canvi de les ciutats cap a un economia basada en els serveis i els negocis que comporta un augment de professionals en aquests sectors, que formen part de les noves classes mitjanes. És a dir, se centra no tant en aspectes referents a les estratègies d’acumulació de capital i el mercat de l’habitatge, sinó en les preferències residencials, d’oci i consum d’aquestes noves classes mitjanes. Més enllà d’un exèrcit malvat de iuppies envaint el centre de les ciutats, s’ha demostrat que el perfil dels gentrificadors, en la majoria de casos, és un sector de població de tendència progressista que valora l’ambient urbà com un espai de llibertat.

Tanmateix, totes dues aproximacions tenen un marcat caràcter anglosaxó i les hem de prendre críticament en el nostre context, ja que no tenen en compte, per exemple, la morfologia i les dinàmiques urbanes en les ciutats mediterrànies, l’important pes que el turisme té en ciutats com Barcelona o la precarització que viuen molts d’aquests nous professionals i creatius.

Mentre que un context econòmic com el de Barcelona facilita la gentrificació (atracció de turistes, treballadors, estudiants amb un continuat augment del preu del sòl) també hi ha altres factors que fins el moment l’han continguda: per una banda, la continua millora dels barris limita el “rent gap” (la devaluació aguda de preus per desinversió municipal d’una determinada àrea que acaba fent-la interessant pels promotors) i, per l’altra, la dinàmica de desplaçament centrífug de la població, de la ciutat cap a la regió metropolitana i no a l’inversa (tot i que també podria ser considerat un tipus de gentrificació metropolitana).

El Born és un clar exemple d’un barri gentrificat a Barcelona. És difícil, per exemple, trobar-hi un forn de pa. Però sabem ben poc de com es va iniciar, qui són els seus actuals residents, què s’ha fet dels que vivien abans allà o quin rol ha jugat el sector públic, precisament quan l’ “efecte Born” s’està estenen a la resta de barris del casc antic.

El Born, Barcelona

La població del Raval ha canviat en els últims anys, però no ha deixat de ser un barri majoritàriament de classe treballadora. Ara bé, si augmentem el zoom, veiem com hi ha diferències entre el sud i el nord del barri, on l’actuació pública amb l’ubicació de grans equipaments culturals (digue-li MACBA o CCCB) i unes millors condicions dels habitatges han fomentat la seva gentrificació. La reforma de l’illa robadors apunta maneres i els casos de mobbing immobiliari no deixen de ser símptomes d’aquest procés. Però qualsevol procés de reforma urbana a nivell de barri implica gentrificació? En certs barris la intervenció pública és una qüestió de justícia social. No intervenir és condemnar els seus habitants a viure en condicions d’exclusió fins que el mercat decideixi intervenir per expulsar-los. La qüestió és com es fa, què s’hi fa i qui en surt beneficiat.

La Barceloneta té tots els números per ser gentrificat, una cirereta pels que en volen fer negoci: cèntric, al costat de la platja, amb “encant”, amb gairebé la meitat dels pisos de lloguer… la reforma del seu mercat municipal també apunta en aquesta direcció i el pla dels ascensors, tot i justificat amb altres intencions, podia haver estat el gran desllorigador del principal inconvenient: habitatges petits i poc accessibles. Si en la Barceloneta el procés no està molt més avançat és fonamentalment per la tenacitat i l’encert en la lluita d’algunes de les seves associacions veïnals.

Les parts industrials del Poblenou (de la Vila Olímpica fins el Fòrum) són processos una mica diferents i respondrien el que s’ha anomenat “gentrificació de nova construcció”. És a dir, el procés es diferencia en el fet que majoritàriament la gentrificació es realitza a partir de construcció nova (en aquest cas en antics terrenys industrials) amb limitada població preexistent per desplaçar. De totes formes, es pot continuar parlant de gentrificació perquè el procés s’explica també pel “rent gap”, la nova població acostuma a pertànyer a les noves classes mitjanes, es produeix un paisatge gentrificat i indirectament s’acaba causant expulsió de residents en les zones pròximes. És un cas interessant del que Smith deifineix com última onada gentrificadora, on els governs locals tenen un paper actiu en la seva promoció.

Davant la crisi immobiliària actual una nova onada de gentrificació està venint però almenys coneixem una mica millor el seu funcionament. Per exemple que les possibilitats de reconversió dels habitatges, la centralitat de l’àrea urbana, la feblesa organitzativa dels veïns i un règim de tinença en lloguer privat són facilitadors d’aquests processos. En canvi, una actitud vigilant i activa de les organitzacions veïnals, una intervenció pública en el mercat d’habitatge i de sòl que reguli els preus i asseguri els drets dels habitants a no ser expulsats o la potenciació d’equipaments de proximitat i de polítiques de desenvolupament comunitari i associatiu, són elements que dificulten l’elitització d’un barri.

Ens agradarà seguir parlant d’aquest tema més produndament a la Trama Urbana.

Marc Martí-Costa

Aquí podeu consultar els articles de Neil Smith en open acces

Anuncis

5 responses to “Gentrificació (I)

  1. Què penses de la política urbana, llavors? Es fa difícil intervenir en barris per millorar-ne la seua habitabilitat sense que això tingui una traducció en el preu i, per tant, no sigui elititzador. Suposo, sense saber-ne gaire, que les actuacions haurien de ser integrals, és a dir, combinant-les amb polítiques socials fent a la població actual com a població destinatària en si mateixa de les millores. En altres paraules, fer que les intervencions tinguin com objectiu que la població actual no hagi de marxar per cap raó contextual. Si la intervenció afavoreix que se’n vagin, alguna cosa s’estaria fent malament. No sé, què en penses?

    • Hola Urbanauta! Si, a grans trets és això. Com dic en algun lloc del post intervenir en el espais urbans desafavorits o amb mancances és una qüestió de justicia social. El mercat del sòl i de l’habitatge premia uns espais i en condemna uns altres, la no intervenció és deixar la intervenció en mans del mercat i els problemes que això genera. I quan la intervenció pública busca deliberadament, encara que no de forma explícita i no directa, l’expulsió d’una part de la població per raons econòmiques és clarament una política al servei del capital. El repte, com bé assenyales, és que les intervencions públiques i les dinàmiques de mercat residencial estan estretament lligades (és diferent quan parlem de polígons d’habitatge públic).

      Per mi una bona política urbana és bàsicament aquella que redistribueix recursos i ajuda a viure millor a la població d’un territori. Una bona política urbana és aquella que té clara quins són els problemes de l’àrea, les seves causes i intervé d’una forma el més integral i participativament possible en diferents horitzons temporals i escales geogràfiques. Una bona política urbana és aquella que té clar cap on vol anar però també és conscient dels suposats efectes no desitjats.

      En alguns casos, crec que no és dolent que s’intervengui per fer funcionar el mercat privat i atraure nova població, especialment quan hi ha una dinàmica de degradació que arriba a posar en perill el mínim manteniment dels propis edificis i la seguretat de les persones que hi viuen, com a passat en alguns centres històrics fora de l’àrea metropolitana. Intervenir abans que això succeixi és precisament minorar el rent gap. En d’altres casos, però, on hi ha el perill d’expulsió i substitució, sobretot quan és indirecta (quan és directa normalment ja es contempla el reallotjament en el propi barri), hi hauria d’haver un major seguiment i buscar mecanismes per minorar l’afecte per evitar que la aquella població que es vulgui quedar no hagi de marxar per l’augment de preus.En alguns barris de Barcelona en processos de renovació, s’ha reservat una part dels pisos d’habitatge social pels residents del propi barri afectat. En qualsevol cas, quan les polítiques urbanes es fan amb la gent del territori aquestes qüestions són molt més fàcils de incorporar.

  2. Retroenllaç: El Rec d’En Manel: Així sí | La Trama Urbana

  3. Retroenllaç: El Paral·lel, “l’avinguda de les persones” o de la Fundació El Molino? | 243.cat

  4. Retroenllaç: Els processos de gentrificació: causes i conseqüències

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s