Què fem amb els Consells de Barri?

Qui hagi anat algun cop a un Consell de Barri de Barcelona, de segur que no ha quedat indiferent. Aquest espai de participació institucional és objecte d’una critica generalitzada, però no se n’ha fet una anàlisi minuciosa, fins ara. Des de l’observació participant aquest article presenta una mirada crítica i propositiva perquè els consells de barri passin de ser un espai merament informatiu i de queixes veïnals a un espai pedagògic de construcció de ciutadania. Un repte que els nous governs han d’afrontar.

1.El consell de barri: l’òrgan de participació més proper al veïnat?

Una de les apostes de l’Ajuntament de Barcelona per desenvolupar polítiques de proximitat va ser el desenvolupament de “La Barcelona dels Barris” (2004) mitjançant la delimitació de 73 barris. En aquesta línea, l’any 2008, amb una altra mesura de govern “Els barris de Barcelona” es van crear els Consells de Barri, amb l’objectiu de generar espais de proximitat amb la ciutadania. Segons aquesta mesura de govern el Consell de Barri és “l’òrgan i canal de participació territorial en totes les qüestions referents al barri i en el desenvolupament de polítiques públiques de proximitat i convivència. Vol aprofundir en la cohesió social, la qualitat de vida urbana a la nostra ciutat. És l’òrgan de participació més proper al veïnat per informar-se i opinar sobre les qüestions més importants que afecten al seu barri”. Aquests consells es reuneixen com a mínim dos cops l’any i, els acords i les propostes dels Consells de Barri es transmeten als òrgans pertinents de l’Ajuntament per tal que hi donin resposta en el següent Consell.

El paper que desenvolupen, la formulació i el funcionament plantejats poden semblar correctes, però també ens sembla fonamental analitzar i qüestionar el funcionament d’aquest òrgan de participació que, per la seva funció i escala més baixa, extensió en el territori i regularitat en el temps, constitueix un dels espais claus dins de l’esquema actual de participació municipal. No podem eludir, tanmateix, la gran contradicció que presenta quant al concepte “espai de participació més proper al veïnat” no deixa de ser en realitat un espai informatiu generador de frustracions en un context de canvi en què s’exigeixen mecanismes democràtics més directes i transparents.

Normalment quan ens preguntem sobre els límits i els reptes que té la participació, l’enfocament que se sol realitzar és des d’una anàlisi teòrica o des de la nostra experiència en el context en què vivim. Amb aquest article ens volem apropar a aquestes qüestions amb una altra mirada, des del ser i sentir-se’n part, mitjançant la metodologia de l’observació participant. Hem realitzat aquesta observació en tres Consells de Barri diferents (al Poble-sec, a Sants Montjuïc, al Raval, a Ciutat Vella, a Sant Antoni i a l’Eixample durant l’octubre de 2013). Evidentment, aquest treball de camp es podria complementar i aprofundir: articular amb més profunditat tota la informació, assistir a més consells, conèixer més clarament les raons dels assistents i no assistents d’aquests espais, comparar dades, etc. Però volem situar el relat més aviat des de l’experiència i l’evidència, des de com fent presència en un espai i observar tot analitzant les dinàmiques i grups, ja tenim informació per poder avaluar els òrgans participatius i proposar-hi alternatives.

2. Observant tres consells de barri 

2.1 La convocatòria

El primer filtre a l’hora de seleccionar els tres consells van ser les convocatòries que fa l’Ajuntament per informar de quan i on tindran lloc.

L’únic mitjà que tenim els veïns i les veïnes a l’hora d’assabentar-nos de quan tenen lloc els Consells de Barri són els cartells informatius penjats al carrer. En el plantejament de l’observació es va decidir que aquest seria el mitjà per conèixer les dates i els llocs on es plantejaven els consells. Aquest mitjà de difusió fa difícil que un veí/veïna pugui assabentar-se de quan es fa un Consell de Barri en una altra part de la ciutat.

2.2 La configuració espacial i dinàmica

La configuració espacial és l’element que més crida l’atenció en presenciar qualsevol Consell de Barri. En tots tres trobem aquesta configuració: una taula amb els representants del Govern del Consell de Barri i al davant tot de cadires o grades (com a Sant Antoni) amb veïns/es que escolten i esperen el moment en què una persona els passarà un micròfon i podran intervenir-hi.

ConsellDeBarri_bNotes del quadern d’observació sobre la descripció dels espais.

Aquesta configuració respon a com es plantegen les dinàmiques dins dels consells. L’ordre del dia marca aquesta dinàmica, que sempre està establerta de la següent manera: plantejament i seguiment dels temes de govern, respostes a qüestions pendents de l’anterior Consell de Barri i torns de paraula (5 preguntes aproximadament) i resposta a les preguntes. Una persona encarregada va anotant la informació que va sorgint.

A més a més, aquests espais estan plantejats perquè hi acudeixin poques persones, entre 40 i 50. Un exemple n’és el cas del Raval, on acudeixen 130 persones que volen fer una demanda directa i concreta i l’espai queda desbordat, la qual cosa dificulta el funcionament del Consell de Barri. El veïnat vol respostes al voltant de la mort de l’Andrés Benítez.

2.3 Qui prepara l’ordre del dia?

Com apuntàvem abans, els punts de l’ordre del dia estan fixats d’acord amb unes línies, plans estratègics o urbans, de caràcter municipal o de districte i poden tractar també sobre temes proposats per la Comissió de Seguiment del Consell de Barri, la qual cosa suposa ja una limitació de la participació col·lectiva. Els veïns i veïnes no han configurat l’ordre del dia, i si ho han fet ha estat per mitjà dels representants de les entitats o bé a títol individual si han estat inscrits prèviament en el Registre Ciutadà.

La manca de participació del veïnat en l’elaboració de l’ordre del dia es fa evident quan comparem la informació que es dóna en el primer punt i el tipus d’intervencions dels veïns/es. La informació donada i les demandes no es corresponen. Les informacions parlen del Pla General Metropolità, del projecte de les Tres Xemeneies, el projecte executiu de la reforma del Paral·lel, la immigració relacionada amb la convivència al barri, la seguretat: robatoris, drogues, il·luminació, normativa dels ciclistes, regulació dels usos de l’espai públic i locals il·legals. Mentre que les demandes dels veïns/es tracten de la massificació de bars i terrasses, la molèstia que els nens/es juguin a pilota al carrer, la seguretat, els gossos i els excrements, els locals de marihuana, el soroll del camió d’escombraries a la matinada, la demanda d’un pla d’usos, la massificació d’apartaments turístics, la revisió d’aparcaments per a persones amb mobilitat reduïda, etc.

ConsellDeBarri_cComentaris dels tècnics de l’Ajuntament responsables de dinamitzar els Consells de Barri.

ConsellDeBarri_dComentaris dels assistents als Consells de Barri.

2.4 La representativitat i la diversitat en qüestió.

El nombre de participants en aquests espais és limitat i gran part de les persones assistents, per no dir la majoria, són representants del món associatiu. De fet, el valor que es dóna a les opinions dels veïns/es es fa palès en el Consell de Barri de Sant Antoni ja que, en obrir-se els torns de paraula, primer són les associacions les que poden parlar i després el veïnat en general.

Pel que fa a la composició social dels assistents, en observar es pot fer una primera aproximació que evidencia, per exemple, la diferència d’edats. A Sant Antoni i al Poble-sec, la mitjana d’edat podria ser aproximadament d’uns 45-55 anys. Allò que es vol destacar és la falta de participació de nens/es, de joves i de gent gran amb moltes històries de vida, que tenen una visió de ciutat i del que s’hi ha viscut, amb una legitimitat a l’hora d’opinar sobre el present i el futur de la ciutat que volem.

Si tornem al Consell de Barri del Raval i veiem una foto de la sala, la diversitat de participants és comparativament molt més elevada que en qualsevol dels altres Consells de Barri. Recordem la intervenció d’una nena que va dir: “Jo no vull que aquest barri sigui així en el futur”.

Si posem el focus en termes de gènere, cal destacar que les intervencions dels representants de les associacions dels tres Consells de Barri són dutes a terme per homes.

2.5 Un espai merament informatiu i consultiu. Participar per queixar-se o per generar comunitat?

Els debats i temes que es tracten en els consells queden en un pla informatiu, sense que s’arribi a parlar d’acords ni consensuar, intercanviar o argumentar opinions. És una recollida d’informació que fa que aquest espai sigui protocol·lari i poc constructiu. Com ja hem vist, és la Comissió de Seguiment del Consell de Barri “l’encarregada de fer el seguiment dels temes plantejats”, d’acord amb la mesura de govern.

En tots tres Consells de Barri observem una falta de coneixement tècnic i poca voluntat per aportar un llenguatge compartit. A més a més, trobem que per preparar i per dinamitzar una reunió d’aquest tipus, cal conèixer el territori i procurar que els comentaris en el pla de les opinions no siguin els mateixos que predominen en l’argumentació.

Una altra situació que es dóna en els tres consells és que molts dels temes presentats pels mateixos veïns/es tenen a veure amb interessos personals, es reconeix una necessitat d’ésser escoltats. També es detecta una falta de sentiment de pertinença i de comunitat. Més que un espai de participació sembla que allò que s’ofereix és un òrgan de queixa on tot s’hi val.

Es podria dir, doncs, que els resultats dels Consells de Barri tenen més sentit com a tràmit dins les bases reguladores i que per tant són pensats més aviat per ser escoltats que no pas per influir decisivament en les polítiques públiques.

2.6 El llenguatge i la predisposició al diàleg

A més a més de la necessitat de trobar un llenguatge compartit, s’observa la necessitat de la revisió de les “formes” i missatges dels Consells de Barri, ja que tendeixen a estar regits per normatives prohibitives i fomenten prejudicis, estereotips i en alguns casos poden arribar a fomentar racisme. Citarem algunes de les frases expressades pels regidors, que exemplifiquen aquesta tesi:

“Avui és un gran dia, hi ha molt d’èxit popular, començarem parlant de la campanya mediambiental.”

És un Consell i hi ha tot de veïns que sempre venen, i se’ls ha de respectar.”

“Jo també estic en el meu dret de participar, de transparència, això és fer política. Us convido a quedar-vos i que s’escoltin les coses que s’han fet en els darrers dies”

Cal avançar perquè, com he dit al principi, avui tinc un compromís personal i he de poder marxar a les 20.00 h.”

“Se seguirà amb intervencions de manera ordenada: primer els representants de les entitats i després, al final, a títol individual, els veïns i veïnes.“

“S’està parlant del canvi d’horari.”(Resposa a un veí quan comenta que hi ha molt poca participació en aquests espais)

No ens va bé que hi hagi edificis buits.”

Si fem assemblea és més complicat escoltar-nos.”

Consell de barri del Raval Consell de barri de Sant Antoni Consell de barri del poble sec

Els facilitadors/es deixen moltes vegades els comentaris del veïns/es en l’aire, no donen resposta ni posen límits al llenguatge.

En definitiva, en els tres Consells de Barri hem pogut observar la mateixa estructura, sense possibilitat d’improvisacions, sense diversitat per motivar la implicació en els debats, tot fent que el Consell de Barri es converteixi en un model homogeneïtzat que des d’un principi no respecta el principi de diversitat i alhora no fomenta la participació.

3. Idees per un nou plantejament dels consells de barri

Tenint en compte allò esmentat anteriorment, hi ha tres punts mitjançant els quals es podrien començar a replantejar canvis en els Consells de Barri:

  • Pensar en dinàmiques participatives per a generar comunitat.

Un dels aspectes principals és poder comptar amb facilitadors/es preparats que dinamitzin aquests espais, que proposin activitats amb objectius concrets i que encoratgin la participació. Els facilitadors/es tenen al davant un grup de persones i per tant, han de tenir capacitats d’acompanyament de grups.

  • Passar d’un espai informatiu a un espai pedagògic de construcció de ciutadania.

La necessitat de revisar la funció pedagògica dels Consells de Barri és evident en alguns comportaments i actituds dels representants del Govern. Cal recordar que un dels objectius del Consell de Barri és la cohesió social. Per parlar de cohesió social cal parlar primer que res de fer pedagogia en aquests espais.

Més que un espai de participació sembla que allò que s’ofereix és un òrgan de queixa on tot s’hi val i, de fet, el que cal no és una cosa ni l’altra, sinó generar espais comunitaris en què junts, els veïns i les veïnes construeixin ciutadania, i que alhora serveixin per a generar i revisar les polítiques públiques. Amb paraules d’en Jordi Borja:

“El principal risc per a la democràcia ciutadana dels Consells de Barri, és que es converteixin en una mena de junta de veïns d’un immoble, que solament discuteixin de detalls quotidians, que mai qüestionin la gestió municipal i on sovint s’expressin les pors, els interessos més particulars i el conservadurisme i l’egoisme tronat que sovint emergeixen en les reunions d’escala. L’oportunitat és la capacitat que tinguin les associacions i altres entitats i col•lectius del barris de fer-ne un àmbit de revindicació des del barri i de coordinació amb d’altres Consells de Barri per incidir conjuntament en la gestió del districte i del Govern municipal. I,en el cas que es demostri la seva inadequació, anar-hi per denunciar-ho i proposar altres àmbits per debatre i negociar les polítiques públiques”.

  • Repensar el caràcter vinculant dels Consells de Barri, i la relació entre la Comissió de Seguiment i el Consell de Barri.

L’últim punt a destacar és la millora de la continuïtat del treball del Consell de Barri. Tenint en compte la seva periodicitat, s’haurien de crear eines per a millorar la continuïtat dels temes que s’hi tracten i així millorar el seu caràcter vinculant. D’una banda, s’hauria de procurar augmentar la diversitat i la representativitat de les comissions de seguiment, i de l’altra, l’elaboració dels ordres del dia o temes a tractar haurien de reflectir els problemes quotidians del barri, que potser no són exposats pels membres de les entitats o del Govern i que es podrien detectar mitjançant la consulta (cercant-los o preguntant) a veïns a títol individual o a les entitats que no participen en les comissions de seguiment però que fan treball de barri (plans comunitaris, coordinadores d’entitats, assemblees de barri, etc.).

A continuació, suggerim deu propostes concretes que a curt termini poden donar un altre format a les dinàmiques dels Consell de Barri:

1. Convocatòria: D’informar a implicar. Deixar d’informar mitjançant un cartell amb el dia i l’hora i passar a implicar les persones per tal que s’apropin a l’espai i d’aquesta manera creïn identitat, que des de l’acció generin un sentiment de pertinença. La falta de coneixement d’allò que es fa o el prejudici que es té per no poder incidir, ja limita la motivació a assistir. Falta molt de treball de contactes previs abans de posar un cartell amb l’horari i el lloc.

2. Espai, el carrer com a lloc de trobada: Per què s’han de fer sempre en el mateix espai, o en un espai tancat on no es dóna visibilitat? Si parlem de barri és necessari en alguns moments sortir al carrer, així es reconeix i es fa visible, al mateix temps que se sent la vida del barri. Els veïns/es també podrien proposar llocs per dur-lo a terme, d’aquesta manera es poden conèixer d’altres equipaments i espais públics del barri.

3. Configuració espacial: S’han de facilitar espais que ja s’ha demostrat, per mitjà d’estudis de grup, que milloren la comunicació. És necessari que els espais esdevinguin llocs on s’estableixin relacions i vincles entre les persones i els espais. Hem de deixar de crear espais sense marques per trobar-ne d’altres que afavoreixin la relació entre les persones. La simple disposició de les cadires o de les tribunes ja és un senyal.

4. Dinamització i estructura: Facilitar no és fàcil. Les persones que fan de facilitadors/es han d’estar preparades, tenir experiència en acompanyament de grups, disposar d’eines des de l’educació. Han de conèixer el barri i el seu primer objectiu en un Consell és situar-se i veure l’oportunitat d’implicar els veïns/es. També es poden complementar amb d’altres professionals que són més pròxims al barri com els educadors/es de carrer, els tècnics de plans comunitaris, el tècnic de barri i/o, sobretot, els veïns i les veïnes.

5. Objectius. Informar – deliberar – proposar – construir resultats. Tenir clars els objectius de la jornada. L’objectiu està centrat en la part d’informació i cal recordar que la part més important hauria de ser la deliberació, la construcció de propostes de treball entre veïns/es, conèixer els resultats que n’esperen i dedicar temps a construir aquests resultats. Per tant, és necessari redefinir els objectius dels Consells de Barri.

6. Improvisació: recursos i eines dels dinamitzadors. Cal saber improvisar i aplicar eines amb capacitat de motivar, que permetin assolir els objectius plantejats. Al Consell de Barri del Raval, on la regidora va insistir a seguir el guió i no voler parlar del que demanava la gent es va fer palesa aquesta falta d’adaptació i flexibilitat que segueix un protocol marcat. En aquesta situació, per exemple, calia escoltar quina era la demanda i articular-la dins del debat del Consell de Barri.

7. Format de treball, el treball en grup. El Consell de Barri com un espai de treball comú. Hem apuntat que anar canviant les dinàmiques i tenir espais de treball en petits grups facilita la participació de les persones, alhora que les aportacions són construïdes d’una manera més col·lectiva. A causa de la manca d’espais de trobada entre els veïns/es, és necessari que es relacionin, interactuïn i es duguin a terme exercicis pràctics per saber prendre decisions col·lectivament.

8. Documentació i transparència: del PowerPoint a eines dinàmiques i interactives. El PowerPoint com a eina de presentació podríem dir que cada vegada queda més limitada i van apareixent d’altres eines més interactives. Tampoc no es pot pretendre que un cop explicada la informació del PowerPoint ja hagi quedat clara per a tothom; és necessari, doncs, repartir documentació que sigui còmoda de llegir, fins i tot per tal que els veïns/es puguin fer-ne ús i informar d’altres veïns/es que no hi han assistit.

9. Avaluació: eines per seguir millorant. Introduir metodologies d’avaluació continua pel que fa al funcionament dels Consells de Barri. Tenint present la falta de participació en aquests espais, cal fer especial èmfasi en l’avaluació de les seves bases reguladores, en els seus objectius, en les dinàmiques del Consell mateix i activar nous mecanismes de participació.

10. Les potencialitat de les xarxes. Avui dia tenim eines com les xarxes socials, que ens permeten d’abordar i de resoldre temes claus dels quals hem parlat en l’article. Millorar la transparència i el diàleg, informar millor, fer el seguiment dels temes, treure propostes i facilitar una altra via per assegurar la continuïtat entre els consells, es fa més fàcil amb la generació i manteniment d’una comunitat activa.

Raons Públiques

Bibliografía:

la participación ciudadana y el urbanosmo ¿Radicalizar la democracia o democratizar el espacio? http://www.publicacionescajamar.es/pdf/publicaciones-periodicas/mediterraneo-economico/3/3-32.pdf

Entrevista a Jordi Borja, 2009. http://noushoritzons.cat/sections/jordiborja

Urbanismo y participación (1978). Christopher Alexander. Editorial Gustavo Gili.

Experiènces de participació ciutadana. Polis, la ciutat participativa. Participar en els municipis, qui, com i per què? http://www1.diba.cat/llibreria/pdf/39817.pdf

Metodologías participativas para la participación. http://www.ub.edu/escult/doctorat/html/lecturas/particip.pdf

73 barris per a una ciutat més pròxima. http://www.bcn.cat/publicacions/b_informacio/bi_104/18-19.pdf

Proposta de mesura de govern. La Barcelona dels Barris. http://w110.bcn.cat/fitxers/premsa/061221mesuragovern.124.pdf

La Barcelona dels barris enceta el procés participatiu. http://www.bcn.cat/publicacions/b_informacio/bi_96/06-07.pdf

Presentació del Consell de Barri a ciutat vella http://w110.bcn.cat/fitxers/ciutatvella/presentacioconsellsdebarri.285.pdf

Modificacions normatives necessàries per regular el Consell de Barri. http://w110.bcn.cat/fitxers/sants/texaprovacioinicialmodificacionormativaconsellsbarricomissiopresidencia180309.840.pdf

Annex metodològic:

BARRI SANT ANTONI RAVAL POBLE-SEC
HABITANTS 38.277 (2012) 49.844 (2012) 41.380 (2012)
DIA 13/11/2013 30/10/2013 16/10/13
HORARI 19.00- 19.30 h. 19.00- 19.30 h. 19.00- 19.30h.
LLOC CC Cotxeres Borrell Sala del CCCB CC el Sortidor
OBJECTIU Informar i opinar sobre les qüestions més importants que afecten la vida del barri.
REPRESENTANTS PÚBLICS

(segons mesura de govern)

– President/a del Consell de Barri, càrrec que serà exercit pel regidor/a del districte i, en el seu efecte, pel president/a del districte.

– Una Vicepresidència, càrrec que recaurà en un ciutadà o ciutadana de consens, i amb una trajectòria reconeguda, vinculada a la vida social i/o associativa del barri.

– Un conseller/a del districte de cada grup municipal.

METODOLOGIA

(segons mesura de govern)

METODOLOGIA:

1. Rebuda breu

2. Informació seguint el guió d’una presentació PowerPoint.

3. Preguntes i opinions de veïns/es associats

4. Preguntes i opinions de veïns/es a títol individual.

5. Resposta a les preguntes i recollida d’informació per escrit. (en el cas del Consell de Barri del Raval, va mancar la presa de notes per escrit).

6. El tancament del Consell es fa contestant les últimes intervencions.

AVALUACIÓ La Comissió de Seguiment serà l’encarregada de fer el seguiment dels temes plantejats (els Consells de Barri no comencen explicant el treball de la Comissió de Seguiment).
ASSISTENTS 20 persones aproximadament 130 persones aproximadament. 50 persones aproximadament.
OBSERVACIONS Es va produir un escarni a causa de la mort d’Andrés Benítez al barri del Raval i els veïns van trobar el Consell com un espai de protesta.
Anuncis

3 responses to “Què fem amb els Consells de Barri?

  1. muy buena contribución a un tema fundamental de participación ciudadana.

  2. Molt interessant aquest document de treball i l’explicació de la metodologia utilitzada, potser l’usarem per altre organisme de participació. Enhorabona per la gran feina feta! 😉

  3. Juan Elvira Silleras

    Cual es el papel del vicepresidente?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s