Author Archives: Col.laboradors/es

Tres receptes per a la plaça de l’Abaceria [cat/cast]

[cat] Una reforma que entengués el mercat com un porxo alt, sense soterrani per a vehicles i amb vocació de defensar les mans petites no només seria més justa i sostenible, sinó també més ràpida i barata.

[cast] Una reforma que entendiera el mercado como un porche alto, sin sótano para vehículos y con vocación de defender las manos pequeñas no sólo sería más justa y sostenible, sino también más rápida y barata.

Continua llegint

Anuncis

Nadar entre tiburones. La peligrosa aventura de buscar casa en Barcelona

A continuación se expone la experiencia personal durante catorce meses para acceder a la vivienda en Barcelona tras unos años fuera de la ciudad. El objetivo es visibilizar la dureza actual del mercado de un bien básico -la vivienda-, y manifestar la necesidad de la intervención pública para garantizar su acceso. El caso de Barcelona es extrapolable a la situación de muchas otras urbes cuyo modelo de crecimiento ha relegado a sus ciudadanos a la infravivienda, la indefensión y la resignación ante la libertad de un capital especulador con el que difícilmente se puede competir. Continua llegint

Què fem amb els Consells de Barri?

Qui hagi anat algun cop a un Consell de Barri de Barcelona, de segur que no ha quedat indiferent. Aquest espai de participació institucional és objecte d’una critica generalitzada, però no se n’ha fet una anàlisi minuciosa, fins ara. Des de l’observació participant aquest article presenta una mirada crítica i propositiva perquè els consells de barri passin de ser un espai merament informatiu i de queixes veïnals a un espai pedagògic de construcció de ciutadania. Un repte que els nous governs han d’afrontar.

Continua llegint

Deu anys després del Fòrum. Un balanç urbanístic

Aquest text pretén fer un balanç del que va significar l’“operació Fòrum” pel que fa a les estratègies i els impactes urbanístics, intentant anar més enllà de la crítica fàcil del que va ser el seu invent o ficció programàtica. I és que si ens remuntem a l’origen urbanístic de la proposta, la necessitat i la pertinència d’actuar en un àmbit de ciutat que fins aleshores era un racó oblidat i maltractat és inqüestionable. Ara bé, l’explicació de l’evident desavinença existent entre ciutadania i l’espai Fòrum podria respondre al fet que el procés de transformació es va construir sobre dos conceptes urbanístics, al meu entendre, erronis. Continua llegint

Com pot l’ “urbanisme tàctic” canviar el planejament oficial?

Malgrat l’ús especulatiu al que molts cops ha servit els darrers anys, l’urbanisme té com a objectiu millorar l’hàbitat de les persones. Però sovint el cost de les intervencions relacionades amb aquesta disciplina pot ser prohibitiu per la majoria d’administracions. Una solució tradicional ha estat la d’utilitzar estratègies de planejament amb horitzons a llarg termini, però aquestes poden dificultar una resposta ràpida als canvis socials i econòmics. En la última dècada hi ha hagut una explosió d’intervencions iniciades per la ciutadania, el que alguns acadèmics anglòfons anomenen “tactical urbanism”. Parlem de projectes amb diferents actors que s’agrupen per realitzar intervencions de petita escala, baix cost i sovint temporals per millorar un barri (Pfeifer, 2013). Aquestes iniciatives també s’han intentat replicar, incorporar o incentivar des de les administracions públiques, no sempre amb els mateixos resultats. Continua llegint

Un altre smart business

La recent celebració del segon Smart City Expo World Congress, al recinte firal de Barcelona, ha tornat a traslladar als mitjans de comunicació de masses un concepte que porta ja uns anys de gestació: la smart city (després del primer congrés La Trama Urbana ja va fer unes reflexions que podeu trobar a l’editorial de desembre de 2011). Per resumir-lo, i salvant la seva pròpia i intencionada dispersió, vindria a ser, per una banda, una mena de paraigües conceptual per a projectes molt diferents de redefinició i tecnificació de la prestació de diversos serveis urbans i, per altra banda, un instrument ideològic de desactivació de les potencialitats transformadores del paradigma de la sostenibilitat. Continua llegint