Category Archives: Conflictes

Gentrificació (I)

Fa pocs dies rebiem amb sorpresa i tristesa la notícia de la mort del geògraf Neil Smith. Per molts dels que ens dediquem a l’estudi de les ciutats, Smith ha estat un referent en l’anàlisi crític de les transformacions urbanes, especialment pel que fa a l’estudi de la gentrificació. Les seves constribucions han permès entendre molt millor les diferents onades i canvis en les formes com es dóna la gentrificació en el capitalisme contemporani. Com a forma de petit homenatge, recupero un escrit sobre la gentrificació amb algunes reflexions sobre la seva situació a Barcelona que vaig publicar al setmanari la Directa.

Continua llegint

Anuncis

El futur del Parc Güell (III). Debat participatiu i document col·lectiu de propostes

El passat 17 de gener va tenir lloc a la Bodega La Riera un debat obert amb l’objectiu d’elaborar propostes alternatives al tancament del Parc Güell. Propostes construïdes des de la comunitat i per al benefici comunitari que han permès elaborar un document sintètic col·lectiu que intenta respondre als motius exposats per part del govern municipal per tancar el parc. Continua llegint

El futur del Parc Güell (II). Idees i propostes alternatives al tancament

En entrades anteriors de La Trama Urbana s’exposaven els motius per rebutjar el tancament del Parc Güell. Segons l’administració municipal [1], l’actual sobreocupació del parc fa inviable la seva gestió tant pel que fa als costos de manteniment com també als problemes derivats de la massificació turística: problemes de mobilitat i de seguretat principalment.

Exposaré algunes idees força a tenir en compte a l’hora de pensar en un escenari alternatiu al tancament del parc així com també proposaré alguns mecanismes per la seva gestió amb un triple objectiu: minimitzar l’impacte de la presència turística al parc i als barris del seu voltant; crear sistemes de redistribució de la riquesa generada al parc per a la seva millora i manteniment; i recuperar el parc com a espai públic ciutadà.

Continua llegint

El futur del Parc Güell (I). Cinc motius per rebutjar-ne el tancament

L’explosió turística postolímpica [1] ha canviat de forma irreversible el caràcter d’alguns espais de la ciutat de Barcelona. El Parc Güell, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1984, s’ha consolidat com un dels símbols principals de l’imaginari turístic de la ciutat essent també un llocs més visitats. Una realitat induïda que ha provocat la sobreocupació del parc – amb 4 milions de visites l’any [2] – i el conseqüent canvi en la vida la vida urbana dels barris de l’envolten. Aquesta situació va induir l’anterior consistori a posar sobre la taula el Pla Integral d’Actuacions del Parc Güell 2010-2020 que pretenia, entre altres, regular-ne l’accés mitjançant torns, una proposta que va ser rebutjada pels veïns en els diversos instruments de consulta/participació.

Al nostre entendre, el tancament selectiu del parc no només comportaria un atac dels drets ciutadans adquirits al llarg de la història urbana recent, sinó que també provocaria greus disfuncionalitats pel parc i pels barris que l’envolten. Exposem a continuació cinc motius de caràcter sòcio-territorial amb la intenció de facilitar més arguments per desactivar el tancament del Parc Güell.

Continua llegint

Un buit de planta més set. La Custòdia Urbana (I)

Al mes de febrer els veïns de la Salut de Gràcia vam presenciar atònits  l’enderrocament de la casa Morera, annexa a l’ermita de la Mare de Déu de la Salut. De ben poc serviren els reclams alertant del valor patrimonial de l’edifici en el darrer i estèril consell de barri. L’ex-regidor del districte, Guillem Espriu, al·legà que el sòl era de titularitat privada i que el cas estava fora de les seves  competències. Però el cert és que l’edifici en qüestió està inclòs en el catàleg de patrimoni arquitectònic i vetllar-lo és (o era) competència de l’ajuntament com també ho és (o era) l’ordre de demolició obviant la normativa, que obliga a conservar la façana de les construccions protegides amb la categoria C. La titularitat del sòl pot ser privada però l’impacte generat en el paisatge no ho és com tampoc ho és la pèrdua de patrimoni històric al a ciutat.

Continua llegint