Category Archives: Ordenació del territori i planejament

Tres receptes per a la plaça de l’Abaceria [cat/cast]

[cat] Una reforma que entengués el mercat com un porxo alt, sense soterrani per a vehicles i amb vocació de defensar les mans petites no només seria més justa i sostenible, sinó també més ràpida i barata.

[cast] Una reforma que entendiera el mercado como un porche alto, sin sótano para vehículos y con vocación de defender las manos pequeñas no sólo sería más justa y sostenible, sino también más rápida y barata.

Continua llegint

Anuncis

Beyond Heathrow – what the UK Airports Commission missed out

This article was originally published on The Conversation.
Read the original article.

After almost three years of work involving around £20m, the UK Airports Commission chaired by economist Sir Howard Davies published its final report. After the evaluation, the commission made a “clear and unanimous” conclusion that a third runway at Heathrow should be built to increase UK airport capacity.

Continua llegint

Crítica a la Barcelona Autosuficient (I)

En els darrers anys, quan es parla de sostenibilitat ambiental a les ciutats, s’hi vinculen molt sovint conceptes com el de Smart City o Autosuficiència. En el cas de Barcelona, aquests dos conceptes estan especialment presents en el disseny de les polítiques públiques urbanes. Aquest és el primer post d’una sèrie que vol analitzar els límits transformadors del concepte d’autosuficiència. Primer, es fa una aproximació a les causes de la crisi ecològica, les seves alternatives i com es vincula l’estratègia d’una Barcelona autosuficient. En un segon post s’exploraran els límits del concepte mitjançant alguns exemples i una sèrie de càlculs bàsics.

Continua llegint

Deu anys després del Fòrum. Un balanç urbanístic

Aquest text pretén fer un balanç del que va significar l’“operació Fòrum” pel que fa a les estratègies i els impactes urbanístics, intentant anar més enllà de la crítica fàcil del que va ser el seu invent o ficció programàtica. I és que si ens remuntem a l’origen urbanístic de la proposta, la necessitat i la pertinència d’actuar en un àmbit de ciutat que fins aleshores era un racó oblidat i maltractat és inqüestionable. Ara bé, l’explicació de l’evident desavinença existent entre ciutadania i l’espai Fòrum podria respondre al fet que el procés de transformació es va construir sobre dos conceptes urbanístics, al meu entendre, erronis. Continua llegint

Com pot l’ “urbanisme tàctic” canviar el planejament oficial?

Malgrat l’ús especulatiu al que molts cops ha servit els darrers anys, l’urbanisme té com a objectiu millorar l’hàbitat de les persones. Però sovint el cost de les intervencions relacionades amb aquesta disciplina pot ser prohibitiu per la majoria d’administracions. Una solució tradicional ha estat la d’utilitzar estratègies de planejament amb horitzons a llarg termini, però aquestes poden dificultar una resposta ràpida als canvis socials i econòmics. En la última dècada hi ha hagut una explosió d’intervencions iniciades per la ciutadania, el que alguns acadèmics anglòfons anomenen “tactical urbanism”. Parlem de projectes amb diferents actors que s’agrupen per realitzar intervencions de petita escala, baix cost i sovint temporals per millorar un barri (Pfeifer, 2013). Aquestes iniciatives també s’han intentat replicar, incorporar o incentivar des de les administracions públiques, no sempre amb els mateixos resultats. Continua llegint

Entre la excepcionalidad y la informalidad: apuntes para un urbanismo posburbuja

Introducción

El colapso de la burbuja inmobiliaria y la posterior crisis económica parecieron poner fin al modelo urbano expansivo experimentado en España. Entonces parecían evidentes sus efectos territoriales, económicos y sociales. En ese momento, surgió el debate sobre la necesidad de definir un nuevo modelo de urbanismo, con una menor dependencia de los rendimientos del suelo y su plusvalía, y capaz de transformar los mecanismos orientados a la extensión de la urbanización en nuevos instrumentos que permitiesen desarrollar la regeneración y rehabilitación en suelo construido. Hasta el momento, las respuestas a este nuevo escenario han seguido, a nuestro entender, caminos estériles para un cambio integral, si bien con consecuencias muy diferentes. A nivel institucional, las normativas urbanísticas posburbuja agravan un modelo de transformación sustentado sobre la obtención de plusvalías del suelo meramente especulativas con proyectos que nada tienen que ver con una hipotética estrategia territorial o urbana; proyectos que en su mayor parte son controlados por los agentes del mercado financiero, sin relación con una economía productiva. A nivel no institucional, por otro lado, han surgido nuevas prácticas como respuesta a la crisis. Estas se caracterizan por intervenir en la ciudad consolidada, muchas veces de manera precaria, a veces temporal, y con conceptos como colaboración, autogestión o co-creación en el eje central de los proyectos. Aún así, y a pesar del potencial de muchas de estas propuestas, este urbanismo informal no consigue confrontarse a los instrumentos formales de producción de la ciudad que siguen girando entorno a la apropiación de las plusvalías del suelo. Con este artículo pretendemos volver a poner en el centro del debate del urbanismo algunos conceptos que se han difuminado a lo largo de estas últimas décadas de bonanza y que, a nuestro entender, sirven no sólo para comprender qué ha sucedido sino también para recuperar no-tan-nuevas propuestas.

Continua llegint